Aquesta setmana ni el mal a la boca, ni el mal a la panxa, ni el xafament ni les dècimes de febre han baixat. Els papes han estat perseguint-me cada moment del dia amb el termòmetre!! Buff! Que pesats! Fins i tot jo he posat mil vegades el termòmetre al meu hipopòtam i a les figuretes del meu pessebre!!
I els papes tot el dia ben nerviosos. I és clar, jo només tenia ganes de braços de mama, de petons, de mimos…
Els papes m’han explicat que als nens, quan els surten les dents o queixals, s’ho passen molt malament perquè fa molt mal. Doncs a mi se m’ajunta tot. Us imagineu que us surtin queixals, tenir la boca plena de grans llagues i molt profundes, tenir la boca, la geniva i els llavis molt inflamats i amb dolor? i a sobre dècimes i mal de panxa? Doncs això és el que em passa a mi. Potser per això els papes em diuen que sóc molt soferta…
Finalment ahir vam anar a veure les doctores. Les meves analítiques han baixat una mica i la doctora m’ha tornat a posar la cortisona. Ostres, no…. Ara que ja havia deixat de vomitar, que m’havia quedat un tipet de nena normal…. Em tornaré a inflar….
Però bé, segons va dir la doctora, aquest EICH l’hem de controlar i que no vagi a més. Esperem que m’abaixin la dosi ben aviat i me la retirin de seguida que es pugui…
Maleït EICH… espero que tots els cops de bastons als tions l’espanti i no torni més!! Ja tinc ganes que tot es normalitzi una mica!!
A veure si aquests dies amb la cortisona m’eixereixo una mica més i puc disfrutar de les festes de Nadal a casa. De moment el tió de casa menja amb una gana… Espero que em cagui molta PACIÈNCIA!
Ah! I sabeu què? Diumenge ja seré una mica gran. Faré dos anys!!! I serà el meu primer aniversari que celebro a casa. Em sembla que als papes els fa una il.lusió… però això ja us ho explicaré un altre dia.
Una petarrufa,
Abril
Preciosa!!!
ResponEliminaNo passa res!! Si toca tornar a la cortisona, doncs hi tornem fins que toqui tornar-la a treure. El més important és que et trobis bé i que aquest coi d'Eich estigui ben controladet! A més, ara feia molts dies que anaves fent passets de gegant cap endavant! Avui te n'ha tocat fer un de transparent, però ja saps que aquests també s'acaben deixant veure al final. I que quan ho fan és quan ens sembla que hem fet un passet de gegant. Així que ves-te preparant!! :-)
MMmMmmmuuUUUuUuuuuaaaAaaaAAAaa!!
Abril guapa, avui fas 2 anys. ja ets una nena super gran i super guapa. Digues als teus papes que pengin més fotos de tu que se't vegi bé la cara perquè estàs guapíssima.
ResponEliminaTot i que portes una temporada molt dura, ja ha passat el pitjor i ja veuràs com quan siguis ben gran explicaràs tot això com una gran aventura i estaràs super orgullosa dels teus pares que estan lluitant tant i tant per tu. I seràs per sempre una lluitadora i una supervivent. En això no et guanyarà ningú!!!
De moment felicitats pel teu aniversari i que segueixis tan guapa per molts i molts anys. Això de la cortisona no serà res, ja ho veuràs, poc a poc i bona lletra i ja veuràs com ben aviat et deixen fer vida normal. Ja veuràs ja quan pillis els constipats que tenim els de fora!!!!!
Una força abraçada per tots 3!!!!!
Hola abril!!!!
ResponEliminaPer molts anys! ja n'has fet 2! mare meva!
Fa molt temps que no t'escric, ho sento... aquest trimestre i les audicions a l'escola m'han tingut una mica fora del món... i ara intento recuperar les amistats!
Tot i així he anat llegint el blog i amb il·lusió de veure que ets a casa, amb els papes, les teves joguines, els avis, ben calentona al teu llitet... I ara que ve Nadal, és una sort ser a casa!
Espero que hagis passat un dia ben bonic i que els papes pengin moltes fotos!!!
Petons per tots tres!!!! muaaaaaa!
Núria Fenollosa