dissabte, 24 de novembre del 2012

Dia -5 Un culet molt millor!

24 de novembre de 2012


Avui al vaixell hi ha hagut molta calma. M’han donat festa de la quimioteràpia. Ja he acabat el primer bloc i les infermeres de bord han dit que amb molt bona nota.

I el meu culet que tant preocupava als pares… doncs el tinc molt millor. I és que sabeu com és la millor manera de curar les pupes del culet? Doncs deixant-lo a l’aire. Jo ho sé molt bé perquè n’hi he tingut tant de mal… encara tinc les cicatrius que em duraran molt i molt temps!!!

Doncs sí, la manera ha estat deixant-me hores i hores sense bolquer i no deixar ni un pipí ni una caca més de 5 segons. És que amb aquests medicaments tan forts els pipins i caques són tan forts que cremen la pell!! Per a mi és molt còmode ensenyar tot el dia el culet, però per als papes… és que com que tinc tantes ganes d’aixecar-me i caminar… doncs diuen que és un rotllo i que esgota molt però… tot sigui pel culet de la seva nena i… de moment, ho han aconseguit!! Pupes fora!!!

Ahir va fer 6 mesos que estic lluitant per guanyar aquesta malaltia. Serà molt llarg, però com diu el papa… ja queda menys!

La mama em sembla que està molt espantada amb el que ens ve a partir d’ara. Em mira amb uns ullets… després jo li faig un petonet o una petarrufa de les meves i ella se’m menja a petons. Pobres… quina manera de debutar com a papes…

Sabeu què vaig fer ahir? Doncs van venir tots els metges de la tripulació en pes. Em van fer empipar. Em van escoltar, em van tocar la panxa i em van mirar el culet!!! Jo em vaig enfadar molt i després els vaig treure la llengua. És que ja n’he après i he vist que quan l’ensenyo… doncs tots riuen!!!

Apa, us deixo que tinc feina. Em queden moltes hores per jugar i aprendre coses. Ja he esgotat prou al papa i ara li toca a la mama enginyar-se-la per distreure’m.


Una petarrufa,

Abril

8 comentaris:

  1. Petita!!

    Avui ja has acabat un nou bloc de químio. Continua igual de valenta!!
    Els somriures que cada dia ens regales és el que ens fa tirar endavant.

    T'estimem,

    El pare i la mare

    ResponElimina
  2. I ara és quan la tieta canta:

    ni no no ni niiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!! :-)

    http://youtu.be/WVNWeeKoHEw

    ResponElimina
  3. Hola Abril! Com ha anat el dia, bonica? Saps què? No saps pas qui sóc, et vaig venir a veure quan eres petita petita petita... I també et vaig enviar unes línies el primer dia que vaig llegir les teves valentes aventures, però no sabia com escriure-les en aquest blog tan xulo...Sent tan petitona ja domines més que jo les tecnologies!
    Com que sé que t'agrada molt i molt la música, et regalo un bocí de melodia preciosa. Explica com un nen petit i molt valent finalment aconsegueix fer volar ben amunt el seu estel en el moment en què totes les persones que l'estimen es proposen pensar a l'hora que ell pot amb tot. Molta molta gent tanquem els ulls de tan en tan per enviar-te tota la força que necessites, no només per pilotar la teva nau amb valentia, sinó per arribar-la a fer volar!

    http://youtu.be/nSEgJR4oMuA

    Berta

    P.S. La Camerata Bacasis espera amb moltíssimes ganes que ens vinguis a visitar, nina! Quan vinguis, a més d'estar molt i molt contents i contentes, tocarem música només per tu! :)

    ResponElimina
  4. Hola Abril,
    M'agrada molt saber que estàs millor i que treguis tant bones notes a bord d'aquest vaixell. Ja es veu que ets i seràs una nena excepcional.
    Aquest matí tota la família teníem ganes de fer alguna cosa per tu, i saps què? Doncs hem anat a Montserrat a veure la Moreneta. Li hem demanat que la teva mar sigui molt tranquila i tot vagi "viento en popa". Hem posat un ciri i tot amb el teu nom. I quan hem aixecat el cap un munt de ciris il.luminaven el teu, com la de gent i gent que pensa en tu cada dia.
    Montserrat és una muntanya màgica. Quan jo era joveneta els teus avis, algun diumenge, m'hi portaven junt amb la teva mare i els tiets a veure el David, que llavors era escolanet. Bé, tot això ja t'ho explicaran i t'hi portaran quan siguis més gran...
    Abril, m'alegro molt de les bones noves. Cuida't molt i fes molts petonets als pares. T'estimem.
    Eva i família

    ResponElimina
  5. Que preciós, Berta!!!! El dia 29 al matí tots, tots, tooooots tancarem els ulls ben fort i pensarem amb l'Abril amb toooooootes les nostres forces perquè les llavors màgiques que li donaran arrelin ben aviat i poc a poc es vagin convertint amb les aletes d'angelet que faran que l'Abril també voli ben forta i ben amunt, ja lliure de totes les coses dolentes que l'han estat empipant fins ara!! Com l'estel d'aquest nen del que la Berta et parlava... :-) Bona nit preciosa!!!! xxx

    ResponElimina
  6. Gràcies Berta per dedicar aquesta preciosa cançó a l'Abril.
    I... ja hi podeu comptar. L'Abril serà la fan dúmero 1 de la Camerata Bacasis. De fet, amb tan sols 4 mesos ja va assistir en un assaig vostre en el qual li queia la baba literalment. Asseguda al costat dels cellos i sentint la música de tan a prop i veient el seu pare a dirigir va quedar embadalida.
    Una abraçada Berta.

    ResponElimina
  7. Hola Abril,

    Sóc la teva amiga Aina de Santpedor.

    Saps què? estem aquí amb els meus pares esperan-t’he i seguint de ben a prop el teu viatge en vaixell.
    I des d'aquí intentem fer que el vent bufi al teu favor i que l'energia flueixi perquè ben aviat arribis a port.

    Bé, saps que tot sovint faig unes pessigolles ben divertides i te les envio? T’arriben? I uns altres dies t’envio els petarrons que em fa la mama al coll i a la panxolina. Són perquè riguis i passis millor el viatge,...oi que fan petar de riure? Uns altres dies et faig petonets de mil i un colors, que junts fan l’arc de sant Martí, els notes? I m’esperaré a fer-te’ls en persona. I aviat tornarem a passejar pels camps de blat espigat i verd, amb el Pau i l'Eva.

    Com diuen els papes, ara ves fent passet a passet, sense presses però amb passos ben ferms.

    Petonets, petarrons i pessigolles per tu i pels teus pares.

    Aina, Jordi i Ester

    ResponElimina
  8. Abril!!!!

    Quina foto taaan xula!!!
    Que divertida que estàs fent llengotes ;-P jejejeje!

    Una petarrufa de les teves,
    Marta

    ResponElimina