Dia + 402

4 de gener de 2014

Avui és un dia molt especial. Per això he volgut compartir-lo amb tots els que m’estimeu i em seguiu de ben aprop.

Avui fa un any que, de bon matí, les doctores de la meva tripulació em donaven la notícia que, després d’estar tancada dos mesos dins del meu camerot, podia anar a casa. A casa!!! els tres junts, el meu llit, el menjar de la mama, sense el munt de bombes sonant a cada moment…. Sabíem que seria dur, que el viatge encara no s’havia acabat però, havíem fet un tram molt i molt important.
Vam arribar a casa i un cartell ben gran a la porta de casa ens donava la benvinguda. Papes, avis i tiets féiem unes cares…. Però la dels papes la tinc gravada per sempre. Una cara de felicitat i por a la vegada perquè allí dins estava tan ben protegida… Però de tot això ja en fa un any!!! I mireu si n’he fet de feina!!!

Avui també us voldria explicar un petit secret. Quan jo era molt xicarrona i em vaig posar tan malaltona, quan érem a l’hospital de Sant Joan de Déu, els papes van prometre que si tiràvem endavant un dia aniríem a Sant Joan de Déu a fer un concert a tots els nens i nenes malalts. No seria un concert qualsevol. Un concert amb l’orquestra Bacasis (una orquestra de joves que hi toca el tiet David i que dirigeix el papa) amb uns solistes ben especials. Jo en seria una juntament amb alguns altres nens que també han estat molt i molt malaltons com jo i amb l’ajuda d'algunes amiguetes meves.
Tocarem “La simfonia de les joguines” i el “Passeig en trineu”. Són obres molt divertides en que el seu compositor va voler fer participar els nens tocant algunes joguines. I aquí és on hi participarem jo i els meus amiguets!!

Però no us penseu que és tan fàcil tocar en una orquestra!! A casa m’he fet un tip d’assajar amb la mama!! És que això de tocar en una orquestra de debò i que et dirigeixi el papa… no podia pas quedar malament!! Aquest dia s’acosta!! El dia 7 debutaré com a solista!! El meu primer concert!!!. Avui hem fet el primer assaig. Que bonic que sona una orquestra en directe!!!  I poder ser allà al mig tocant, mirant el papa com dirigeix, tocant al costat de la tieta de lluny!!! del tiet David, del tiet Albert, de la Júlia… Em sembla que m’ha vingut un pessigolleig per tot el cos… Ah! I no us penseu, la meva mare, que és una mica fava, la pobre estava ben emocionada!

Però és clar, jo encara no estic del tot recuperada i només surto de casa per anar a l’hospital i, algunes vegades, a casa dels avis. Però vam parlar amb la meva doctora i va dir que, com que en l’última analítica les meves defenses estaven una mica millor, si portava mascareta, tocava amb els instruments desinfectats i, sobretot, ningú em tocava ni s’acostava, doncs que ho podíem fer!!  I així ha estat!

Per cert, aquest concert el dedicarem a tots els nens malalts de Sant Joan de Déu però, en especial, al meu company de batalles, en Max, que ben aviat començarà el seu viatge particular dins d’un camerot.
I avui una petarrufa molt especial al Teti que m’estimava amb bogeria i que ara em mirarà i em protegirà des del cel.

Ah!! i a fer bondat que els reis ja treuen el nas!!!


Abril