Després de quinze dies a casa ahir vam tornar a l’hospital.
Les meves analítiques estaven força bé tot i que les plaquetes els costen espavilar. Encara han seguit baixant una mica pequè torna a sortir el punyetero EICH. Tenia l’esperança que em baixarien la cortisona però encara ens hem d’esperar quinze dies, com a mínim. Les meves doctores tenen por que si tornen a baixar la cortisona ràpid em tornin a sortir aquelles pupes a la boca que tant i tant em van fer patir. Sabeu que fins i tot m’ha quedat una gran marca a la llengua en un dels llocs on hi tenia una d’aquelles súper llagues? Així doncs, mentrestant, jo infladeta de la cara i altra vegada fent sorollets a la nit que posen tan nerviosos als papes i els fa venir al cap els dos punyeteros mesos de l’estiu a l’hospital… esperem que al desinflar-me també marxin els sorollets.
Aquests dies em continuo trobant bé, a part dels mals de panxa que sovint tinc. La veritat és que els papes diuen que no paro. Fins i tot diuen que m’està sortint una mica de cara de bitxo. Això és perquè em trobo bé i estic recuperant el temps perdut. Menjo, camino, començo a parlar… i m’esvero d’allò més!!! I llavors no hi ha qui em faci dormir al vespre… Els papes se’ls veu tan contents quan em veuen tan bitxo… Esperem que duri… 
Tot i així, encara tancadeta a casa. I més ara que hi ha una empestada de grip!!! Però em deixen fer petites sortidetes a casa els avis, que ja s’han vacunat per la grip, és clar. Però no us penseu, em passo tot el dia jugant amb la meva súper cuineta. Que si caldo, que si cigrons, que si macarrons… la veritat és que no me’n canso mai. A casa sembla un restaurant! Per cert, l’altre dia em va venir a veure pel finestral de casa meva la meva cosineta Xènia i la seva mama. Em va fer riure tant…. Quina tarda tan divertida que vam passar… i això que estava darrere el vidre!!! Feia malabars amb mandarines, s’amagava i jo la cridava dient-li nenaaaaa!!! Ja veureu quan em deixin jugar amb nens… jo i la Xènia no pararem!! M’ha d’ensenyar tantes coses… és clar, és que ella ja és molt gran. Té 6 anys!!!!
I de moment, res més. Una fortíssima petarrufa pel meu amic Max i els seus papes, que la necessiten més que mai.
Abril
M'ha agradat molt llegir tot això que he llegit, Abril! Sí senyora, remena, remena i no reposis ni un moment! Un petó gegant per a tots tres!
ResponEliminaBon dia princesa.,
ResponEliminaja feia dies que no sabíem res de tu, però tal i com diuen els francesos "pas de nouvelles, bones nouvelles"! Ja sabem que tot no són flors i violes, però ens encanten les fotos que penges al blog, perquè cada dia se't veu més eixerida i amb més empenta! I quanta feinada! Aquesta cuineta et porta ben de cap! Esperem de tot cor que l'EICH deixi de fer-te la punyeta i que ben aviat pugui fer de les teves amb les cosines, els amics, els avis, els pares,... No hi haurà qui t'aturi! Molts petons princesa i ves-nos explicant cosetes que ens encanta llegir-ho.
Nena, quants dies sense saber de tu, però ara que et veiem estàs tan gran i guapa que els has de dir als teus pares que no pateixin per la cortissona que no t'amaga pas lo maquíssima que ets i que estàs.
ResponEliminaJa t'estàs despertant a la vida i ara no pares, eh? Quines bones notícies que t'esveris anant amunt i avall.
Molts petons a tots 3.
Abril!!! que bé que et trobis millor i que et tornis un bitxo! Ara ja serem dos, o més ben dit Tres, que em sembla que la Vinyet també ho és una mica...La mama també diu que sóc un trasto, i un belluguet, i que quan dic que No és que No, o quan dic que vull una cosa, la vull! Es veu que sóc una mica tossuda, però mira, què vols que t'hi digui, jo més méstimo tenir caràcter que no ser una bleda asoleiada, que sino a la Llar d'infants et prenen les joguines!
ResponEliminaSaps què? diu la mama que ja començo a saber "compartir" les coses, però només de tant en tant, però tinc moltes ganes de que ens tornem a trobar tu, jo i la Vinyet per compartir-ho TOT! Bñe, tot tot nocal, els mocs, microbis i aquestes coses ja me les quedaré per mi si decas...
Jo també jugo molt amb la cuineta que em van passar els Reis, i m'encanten les verdures que es tallen amb ganivet que els Reis van deixar a casa teva per mi. Són una passada.
Diga.li a la teva mama que t'ensenyi al facebook les fotos on el papa i jo fem "Sopa de petons", segur que a tu també t'encantarà.
Ara te n'envio uns quants de ben dolços perquè els posis a la sopa quan la facis, i unes quantes pessigolles també.
Continua així que aviat ens veurem!
Clara, Marc i Anna
Família!! Avui és el primer dia que he entrat al bloc i ja he fet una bona llegida. M'alegro moltíssim que l'Abril estigui millor!! Abril, nina, continua igual de belluguet i sempre endavant!!
ResponEliminaSou una família preciosa!
Us envio una fortíssima abraçada i una pila de petons musicals!!!!