12 d'abril de 2014
Sí, sí!! Com ho veieu!!! Avui fa 500 dies que el meu àngel de la guarda em va donar la segona oportunitat de viure!! 500 dies és molt. Moltíssim i, evidentment, a casa ho hem volgut celebrar com cal!! I és que he d'aprofitar molt el temps perdut. Ara que fa bo i em deixen sortir una miqueta, sempre i quan sigui a l'aire lliure i no estigui en contacte directe amb la gent, només vull estar al jardí i anar a passejar.
Per cert, ara que dic jardí... Sabeu què ha passat? Doncs al meu jardí hi tinc un petit estany ple de peixets de colors. Bé, tenia. Perquè l'altre dia un ocellot molt gran es va aturar al jardí de casa i quan va veure els meus peixets se'ls va cruspir tots. I la mama que li va fer gràcia veure aquell ocellot bebent aigua de l'estany... Però no bebia no... Es va cruspir tooooots els peixos!!!! I jo que cada dia els hi donava menjar...
Divendres vam anar a passejar per l'hospital. No és el millor lloc per anar a passejar, creieu-me...
Vam anar a veure el meu otorrino i ens va explicar els resultats de la laringoscòpia que em van fer el dia de l'operació. Sembla ser que tot està força bé tot i l'engruiximent de la part subglòtica degut, segurament, a tota la medicació acumulada. Haurem d'anar fent el seguiment a veure si es posa tot normal... Ah! I encara tinc una corda paralitzada. PARALITZADA???? Amb els crits que faig!!! Ja la despertaré, ja...
Sabeu què vaig fer després de la visita? Doncs primer vaig anar a visitar la meva amiga Ivet a la finestra del seu camerot i, després, vam pujar a Montserrat a posar dos ciris a la Moreneta. Un per a mi i un per a l'Ivet. Perquè ens ajudi a recuperar-nos del tot.
Ostres... Els papes em van fer caminar un munt i vaig sentir unes campanes que ressonaven per tota la plaça!!!! I com m'agrada sortir a passejar.... I més ara que per tot arreu hi ha tantes floretes...
Ostres!! Com la cançó que aquests dies em canta la mama... "A mi m'agrada passejar... Per on hi ha floretes...". La coneixeu? Ens fem un fart de ballar...i jo no paro de riure i riure...
Bé. Per avui res més. Dimarts altra vegada a l'hospital. Aquesta vegada a veure la cirurgiana.
I avui una gran i dolça petarrufa a la meva tieta de lluny!!!
Abril
Hola Abril,
ResponEliminaquants dies sense llegir-te. El dia a dia no ens deixa veure que hi han coses molt més importants! Estic contenta del 500, és xulíssim veure com bufes les espelmes! Molta il·lusió.
Em sap greu pel besavi Miquel. Segur que des d'on sigui, t'enviarà moltes gotetes de força, d'energia, de pluja d'angelets, que faran que cada dia et posis més valenta per començar l'escola!
I ja veig que camines com una gasela i que continues tant enfeinada com sempre, amb les teves cuinetes i totes les teves joguines! I els peixets? hauràs de fer una cançó amb la mama que expliqui aquesta història: en un estany del meu jardí, molts peixets de color han fugit! ...
Quan veig el papa dirigint i tu tocant amb la mama, sento una alegria brutal. Que xulo oi tenir uns pares tant eixerits, tant musicals i tant valents? Ja pots estar ben orgullosa d'ells, que de pares com l'Anna i el Jordi, no en corren gaires!
Desitjo que aquesta pasqua sigui plena de llum!
Un petó princesa i continua tant eixerida com ara!
Quina alegria tan gran saber que pots sortir i gaudir d'aquesta fantàstica primavera, Abril, t'has de posar del tot bona ben ràpid perquè poguem trobar-nos tots junts i jugar molt i molt
ResponEliminaFelicita els teus pares de part nostra, estem molt contents de veure lo guapa que estàs i com et passeges amunt i avall.