Dia + 906

23 de maig de 2015

23 de maig. Sempre recordarem aquest dia. El dia que em van arrencar dels braços de la mama i el papa i se'm van emportar amb una ambulància en un hospital de Barcelona. El pronòstic era el pitjor però... Mireu-me ara!!
És que aquesta data a casa no la volem recordar com un dia fatídic. Tot al contrari. Avui fa tres anys que vaig demostrar a tothom les ganes enormes que tenia per viure. I així ho hem fet, celebrar-ho perquè... qui els ho havia de dir que al cap de tres anys estaria feta un bitxo!!!

Sé que molts mireu el blog i últimament el veieu sense novetats. És que continuo a "tope" a l'escola i donant "guerra" a casa i no tinc temps de res. D'aquí a tres setmanetes he d'anar a veure la meva doctora a veure què em diu, a part de dir-me que sóc molt gran i que tinc moltes "xixotes", però de les de menjar bé... Ah, sí! I també em posaran les dues últimes vacunes que em falten. Aix... Això ja no m'agrada tant...

I a part d'això... Doncs tinc unes ganes que arribi la calor... Perquè a casa hi hauran novetats i de les bones. La mama cada dia té una panxulina més gran. Primer em pensava que havia menjat molts torrons però... Em sembla que no és pas això. Cada dia va creixent i creixent i se li mou molt!!! Jo no paro de fer-li petons i carícies!!! És que a l'estiu hauré de fer de germaneta gran!! Sí, sí. La mama té una germaneta a la panxa que ja fa molts mesos que li fa la punyeta i no es troba massa bé però, sort en té de mi que l'ajudo molt... I quan la nena de la panxulina no para de moure's, doncs jo li canto cançons o li explico contes. Així la germaneta es relaxa i la mama es troba més bé.

Doncs ja ho veieu, quins tres anys tan intensos!!! Qui ens ho havia de dir fa tres anys....

Una petarrufa,


Abril