Garbuix d'emocions

14 d març de 2016 

Igual que el monstre de colors, jo tinc un garbuix d'emocions. Deu ser una manera de reaccionar davant aquesta nova situació. No entenc què em passa. No entenc tantes punxades, tantes hores d'hospital... No entenc per què no vaig a l'escola. Per què no estic amb els meus amics. Per què? A la vegada, però, no demano res als papes. Ja els veig prou nerviosos. No demano res. M'ho quedo tot per mi. Però d'alguna manera ha de sortir tot això! Doncs el monstre de color vermell, la ràbia, em surt pels descosits. Porto molt mal humor. Per a qualsevol cosa crido, ploro, em reboto... Per petita que sigui una cosa en faig una muntanya. Exploto de mala manera. Per més que ho intenti, no puc fer-hi res. I mira que ho intento... Pels papes, pels avis... Però no puc. De vegades em surt la meva part més dolceta que tan tenia abans, el monstre verd em mostra per uns moments la calma, però de seguida surt la ràbia. I amb tot això la cortisona fa de les seves. Dóna més força aquest maleït monstre vermell. La ràbia s'apodera de mi. Pobres papes... Amb els nervis que porten i lo malament que ho estan passant, jo no els ho poso gens fàcil... Però callen. I tenen cabassos de paciència. De vegades més i de vegades menys. Però sempre els tinc al meu costat intentant que estigui el millor possible. 

Avui ens hem passat tot el dia a l'hospital. Hem anat a l'hospital de dia. L'hospital de la Minnie, que n'hi dic jo! És que tenen una minnie enorme que m'agrada tant... Les analítiques estan força estables tot i que hem hagut de posar plaquetes. Amb tantes hores asseguda al llit sort n'he tingut del joc que em van fer l'Aloma, la Bruna, el Genís i l'Ènia!! Donar menjar a la família Pig m'encanta! Fins i tot m'han vingut a visitar els Pallapupes i s'han engrescat a jugar amb mi amb aquest joc!! Han marxat de l'habitació tot picant paraules.... Els haguéssiu vist.... Quin riure feien.... Ara que quan s'han posat a cantar... Tela marinera!!!

També m'han vingut a veure les noies de musicoteràpia i, entre tots, hem cantat i tocat un munt d'instruments. No sé si no ho hem fet gaire bé, perquè al marxar se'ns ha posat a ploure... Al vespre estava molt cansada. És que estar tot el dia de mal humor no sabeu pas el què cansa. No us ho recomano pas. A veure si demà m'espera un dia més tranquil.

Una petarrufa, 

Abril