13 d'abril de 2016
Porto uns dies a casa. Si més no dormint a casa. Descansant i agafant forces per a la propera tanda de químioteràpia. Les meves analítiques s'havien de recuperar. Em van deixar tan KO aquests xaropets...
Aquests dies m'he recuperat molt bé i a més a més em trobo bé. Finalment a casa i trobant-me bé!!! La veritat és que no he parat de jugar, jugar i fer teiatre. Fins i tot algun partidet de futbol amb el papa. Si m'hagués vist l'Isma... El meu físio de l'hospital... He fet més dos dies a casa que les quasi tres setmanes últimes d'hospital. Tot i així les cames no em segueixen. Em fan mal i camino tan malament com un ànec. Qui en té la culpa és la quimioteràpia i la cortisona! Ufff sort que aquest últim ja s'acaba!!! M'ha deixat la cara ben transformada!! I la meva panxulina!!! Estic inflada. Molt inflada. I a les nits quan dormo ja torno a fer aquells sorollets que havia fet de petita. Els papes ja els tinc ben espantats perquè recorden bé com va acabar tot plegat. Ahir ho van parlar amb la doctora. Haurem d'estar molt alerta perquè només em faltaria una altra traqueostomia !!! Sort que demà acabem la cortisona i, tot i que necessitaré uns mesos per a desinflar-me, esperem que el problema se solucioni i pugui descansar i respirar bé a la nit.
Un cop recuperada analíticament, la doctora de bata blanca del meu vaixell ha de fer mans i mànigues per a donar-me un tractament a mida. Ha de buscar uns xaropets que continuïn posant a ratlla els bitxets dolents que tinc a la sang( que ara sembla ser que tinc bastant controlats) però a la vegada que no em deixin sense els soldats defenses ( neutròfils) gaires dies ja que hi hauria el perill d'infeccions i complicacions. Així doncs, dosis de químio molt diluïda i anar controlant molt d'aprop fins que arribi el dia que em tornin les cèl.lules que em van treure, ara ben alliçonades, pel que han de fer.
Així doncs, divendres m'espera una tanda de vuit hores de quimioteràpia. I la setmana següent quatre dies més seguits. I a veure com se'm posa aquesta vegada. Si no, no em tocarà altra cosa que tornar a ingressar. Aix... Això voldrà dir no estar amb l'Alba!! Amb el que m'agrada estar amb ella... Tot i que és un bitxo tan bitxo... No para!! L'altra dia fins i tot em volia tibar els cabells!! I jo li vaig haver de dir que no en tenia!!!!
Per cert, aquests dies els he aprofitat tant... Fins i tot vam celebrar la mona! Ja sabeu que a casa meva ho celebrem tot. Encara que ja hagi passat el dia!! I el tiet Xavi i la tieta Anna em van regalar una minnie tan gran i xula... Que no paro de jugar amb ella...
Doncs res més. A aprofitar els dies bons que tinc perquè els dolents ja tornaran.
Una petarrufa,
Abril
Abril,
ResponEliminaQue contentes estem de que el Monstre Groc et vingui a veure de tant en tant durant aquest trajecte tan feixuc...
Que bé que hagis pogut dormir a casa, que puguis compartir amb l'Alba i et faci riure, que la mare et faci aquell menjar tan bo que sap fer ella, que el pare et et pugui tocar cançonetes amb el violí, que els tiets et portin la mona, que puguis jugar amb els avis, etc, etc. En definitiva, tot allò que ens fa feliços als nens i, de rebot, als pares.
Una abraçada ben forta per quan el Monstre Groc hagi de marxar, quan tornis a veure el Monstre Negre o el Vermell....no pateixis, entre tots, farem que torni el Groc i es quedi al teu costat.
Una abraçada beeen forta de les teves amigues,
Arlet i Bruna.
Preciosíssima!!!
ResponEliminaSí que tornaran els dies dolents sí... Però després d'ells, els que seguiran, seran encara més bons!!!! Això ho saben mooolt bé les formiguetes i no ho oblidem mai, és el que els dóna força per superar els dies dolents i per fer que arribin els dies boníssims!! Així que a pensar sempre en els dies tan increïbles que ens ensperen quan haguem fet fora aquests bitxets del tot i per sempre!!!
Molta força per demà preciosa! La tieta de lluny t'enviarà molta energia des d'aquests paisssatges tan bonics que l'envolten aquests dies!!!
Muuuuaaaaaaaa
La tieta de lluny
Xxx