25 de maig de 2016
Ahir vaig anar a l'hospital i, després de fer-me l'analítica de rutina, vaig emprendre un viatge. Curt però intens. Tant intens que em vaig ben marejar i els maleïts vòmits es van tornar apoderar de mi.
Amb la mama vam entrar en una nau espacial que hi havia dins de l'hospital. Ens van posar vestits d'astronauta i tot! I mira que pesaven aquests vestits... La mama es va quedar dreta però jo, que era l'encarregada de pilotar aquesta nau, anava ben estirada i havia d'estar molt i molt quieta. Abans, però, em van passar un xaropet pel tubet del port-a-cath que em va deixar ben grogui...
Mentre fèiem aquest viatge, una màquina m'anava tirant unes fotos màgiques. Màgiques perquè les fotos podien veure el meu coll per dins.
Després vam parlar amb la meva doctora. Resulta que avui havíem de començar la químio prèvia per l'infusió de les cèl.lules màgiques, però al final tornem al pla inicial. No serà el dia 31. Potser el dia 6 de juny tot i que no és segur. Sabeu per què? Doncs perquè el papa i la mama tenien raó. Faig aquests sorollets a la nit per alguna cosa. Tot i que el meu otorrino insistia que si només els feia de nit no hi havia problema, doncs en aquest viatge (TAC) han vist que tenia les parets de la laringe molt gruixuda i, que per precaució, volien mirar-ho bé fent-me una laringoscòpia. Mira que els ha costat decidir-se per fer aquesta prova que tantes setmanes els papes estaven demanant...
I és que han de veure que el pas d'aire és suficient per si, al llarg del tractament, m'haguessin d'intubar. D'entrada ens vam quedar tots força decaiguts però, de mica en mica, hem anat veient que val la pena tenir-ho tot controlat per tal d'evitar riscos.
Així doncs, divendres m'adormiran i em faran punció medular, químio intratecal i l'endoscòpia al coll. Esperem que ho vegin clar i puguem reemprendre l'agenda prevista i no surti cap més entrebanc.
Una petarrufa,
Abril
Segur que tot anirà bé princesa. Molts d'ànims i una forta abraçada!!
ResponEliminaAbril, arribats fins aquí sempre és millor tenir-ho tot controlat i en això els metges en saben. Sort que tu ets molt valenta i vas animant als pares que de ben segur ja estant ben atabalats tants viatges al camarot ! una abraçada molt forta !!
ResponEliminaHola cuca de llum!!! Que en feia de dies que no podia llegir per on passes... I quina feinada que has fet!!! He llegit tot el que has fet aquestes últimes setmanes tot de cop, i em quedo tan parada... I és que mai deixes de brillar, Abril! T’ho repetiré mil vegades: ets un pou de veritats universals.
ResponEliminaQue divertides que esteu amb la tieta en aquestes fotos... Em sembla que us assembleu molt, tu i la tieta Marta... No sé pas per què...
Avui et vull regalar una cançó preciosa, Abril. I és que és tan especial... Sempre ho ha estat, per mi, i resulta que vaig descobrir-ne fa poc aquesta preciosa versió i no vaig poder deixar-la d’escoltar fins el passat 14 de maig, el dia en què els meus, de pares, em van fer un regal d’aquells que es recorden tota una vida... Sí sí... la vaig poder escoltar en directe cantada per un dels més grans i acompanyada de tota la meva família!!! I et volia regalar tot el que a mi em va fer sentir. Tota per tu, cuca de llum! Amunt amunt!!! Tens la victòria aquí mateix!!! Ja hi ets!!! Ho veus...? Tothom ho sabia, que la cuca de llum valenta i lluitadora ho aconseguiria ☺
D’aquí a res podràs cantar el “la la la la” a ple pulmó, petita-gran Abril.
https://www.youtube.com/watch?v=Z8IjybGKjdU
No puc veure res davant meu
No puc veure res rere meu
M’obro camí enmig d’aquesta foscor
No sento res més que aquesta cadena que em té atrapada
Camino perduda de tan lluny que he arribat
De tan lluny que he anat, de tan amunt que he pujat
A la meva esquena, una pedra de 60 lliures de pes
A la meva espatlla, mitja milla de zona restringida
Vinga, aixequem-nos
Vinga, posa les teves mans sobre les meves
Vinga, aixequem-nos
Aixequem-nos aquesta nit
He sortit de casa aquest matí
Sonaven campanes que omplien l’aire
Portant la creu de la meva crida
Rodant sobre rodes de foc i arribant fins aquí
Vinga, aixequem-nos
Vinga, posa les teves mans sobre les meves
Vinga, aixequem-nos
Aixequem-nos aquesta nit
Un cel de foscor i de pena (un somni de vida)
Un cel d’amor, un cel de llàgrimes (un somni de vida)
Un cel de pietat, un cel de por (un somni de vida)
Un cel de records i d’ombra (un somni de vida)
El teu vent ardent cobreix els meus braços aquesta nit
Un cel de desig i de buit (un somni de vida)
Un cel de plenitud, un cel beneït de vida
Vinga, aixequem-nos
Vinga, posa les teves mans sobre les meves
Vinga, aixequem-nos
Aixequem-nos aquesta nit
Hola Princesa de la trena invisible! Ja tenia moltes ganes de llegir-te. Segur que malgrat el calendari s'hagi retardat una mica, serà a fi de bé. La màquina ha d'estar ben preparada per rebre unes cèl·lules ben netes que facin que la teva malaltia deixi d'aparèixer. Una abraçada molta forta als 4 i mil gotetes de paciència.
ResponEliminaVinga, vinga formigueta valenta!!!! Que tu pots amb aquest contratemps i tots els que s'atreveixin a posar-se pel mig!!! I és que això és el que fan les bones formiguetes... Quan troben un obstacle al mig del camí el voregen o l'escalen si fa falta, però mai mai mai fan marxa endarrere o desisteixen i sempre acaben sortint-se'n. Com tu!!!! Vinga preciosa que cada dia hi som més a propet!!!
ResponEliminaMuuuuuaaaaaaa
La tieta de lluny
Xxx