20 de juny de 2016
Avui els meus companys de classe m'han volgut fer un bonic regal. Tots ells, un per un, a través de l'ordinador, m'han volgut desitjar unes bones vacances. En un principi m'ha fet molta il.lusió però, a l'hora de la veritat, no els he fet massa cas. Em sap greu perquè tots ells eren a la biblioteca esperant que jo els expliqués coses del meu viatge, i al final els he dit hola i poca cosa més. M'he posat de mal humor.
Al vespre, però, parlant amb la mama m'ha anat sortint tot. I és que els he vist tots allà a punt de començar les vacances i jo només preguntava a la mama per què jo havia d'estar a l'hospital. D'alguna manera se m'ha fet evident que estava malalta. Jo també volia ser allà a la biblioteca. Respirant l'olor de final de curs. I em toca continuar lluitant. Però ho aconseguiré per poder sentir ben aviat l'olor de l'escola i veure els meus companys en directe. Poder-los tocar i jugar amb ells.
A part d'això jo continuo aquí tancada. Començo a estar una mica avorrida d'aquestes quatre parets. Sort que continuo trobant-me bé. Tinc ganes que em toqui l'aire, que em toqui el solet i olorar l'estiu que ja tenim aquí. Esperem que aviat pugui començar les vacances jo i deixar l'hospital només per a unes visites cada vegada més espaiades.
I poder jugar amb l'Alba. Que em desperti cada matí, que em prengui les joguines que tinc jo, que m'agafi el menjar del plat, que m'atrapi amb les curses de gateig, que aprengui les coses bones de mi... Aquests dies ens trobem molt a faltar. Els papes m'han dit que aquí a l'hospital ja la coneix tothom. Que està tan divertida i que ja comença a fer les primeres passes!!! Espera't Alba que et vull veure a caminar!!!
La bona notícia és que les meves analítiques van remuntant molt a poc a poc, com sempre faig jo. Com diu la tieta Marta, les petites formiguetes van fent camí molt lentament però amb pas ferm. I això és exactament el que faig jo. Mica en mica els meus neutròfils van sumant. Avui són 400, que són molt poquets, però aquests han vingut per quedar-s'hi. A poc a poc però sempre amunt!!!
I avui una petarrufa per a una companya de batalla que ens coneixem des de fa moooolt temps i que els bitxets també han decidit tornar-li a fer la punyeta. Avui la Martina li han posat la seva sang amb poders màgics.
Abril
Bona tarda Reina de la muntanya! ja veig que la pujada es va fent poc a poc i que vas aconseguint les diferents fites que hi ha pel camí. Estic molt i molt contenta! Tens uns espinacs fantàstics que et troben molt a faltar. Però quan hagis fet el cim, tots estaran a punt per fer-te la millor benvinguda! La nit de Sant Joan, cremaré tots els bitxets perquè no et puguin fer més la guitza i també pensaré amb la Martina! venga amunt, que cada dia que passa, guanyes una petita batalla. Un petó enorme princesa de la trena invisible!
ResponEliminaPreciosa!!!!!
ResponEliminaSí, els espinacs ja han començat les vacances avui, però a tu t'espera també un gran estiu!!!! Segurament l'estiu més especial que haurem passat mai!!!!! I és que tindrem tantes coses a celebrar... I tantes altres per ensenyar a l'Alba...!! Vinga preciosa, que ja queda menys i ho estàs fent increïblement bé!!!! Una mica més de paciència entre aquestes quatre parets i després, a continuar fent els us petits grans passets de formigueta des de casona!!!!
Milions de petonets plens de força i bones energies per a tu i les teves súper cèl·lules màgiques!!!!
Mmmmuuuaaaaa
La tieta de lluny
Xxx
Abril!
ResponEliminaaquesta muntanya l'estàs pujant super bé! ja falta menys! Si, el Bernat i el Guim també han començat vacances, aviat ens podrem trobar per celebrar-ho tot plegat! Posa a punt la maça que farem una patum especial per a tu!
i així l'Alba ja comença a caminar, aviat li ensenyaràs a córrer.
princesa de la cabellera màgica, mil petonets des de Girona!
guim, bernat, david i alba