17 de novembre de 2016
Avui no m'han deixat anar a l'escola. Tan bé que m'ho estava passant aquests dies... Fins i tot havia aconseguit oblidar una mica la rutina d'hospital. Doncs ben d'hora ja era a Barcelona punxant-me per a fer l'analítica.
Després de cinc hores d'espera, que aviat s'ha dit, la meva doctora m'ha visitat! Sort que teníem bones notícies! Ni rastre de limfòcits B. Per tant... anem bé! Quinze dies més que hem avançat!
La pròxima visita serà més llarga. El dia 30 tindré una prova d'aquelles que em porten a una mena de cine, em donen un xaropet per dormir i, per tant, no puc acabar de veure la pel.lícula, i em desperto amb dues punxades extres a l'esquena. I tot per saber amb més precisió si tot continua bé i perquè els doctors de Philadelphia puguin valorar i fer un recompte de les meves cèl.lules màgiques (CARTS).
A part d'aquestes dues puncions també em passaran aquelles bombolletes que cada vegada que intento dir el seu nom (gammaglobulines) no sé per què, però tothom riu. I és que se'm fa un embolic la llengua... que no hi ha manera!
A part d'això dir-vos que sóc feliç. Anar a l'escola em prova. Estar envoltada de les meves farigoles em dóna força. És com si respirés un aire més pur. Fer el que fan tots els nens de la meva edat... no té preu! Les presses del matí perquè no puc arribar tard a l'escola. Sortir d'escola i anar a ballet i arribar a casa ja ben fosc. Fer i memoritzar un poema. Portar material a l'escola pel projecte que estem treballant. Anar a dormir d'hora.... Tot això fa olor de normalitat. NORMALITAT... Quina paraula tan esperada.... com m'agrada sentir l'stress que tanta gent sento que es queixa... només voldria que durés i que aquesta normalitat ja sigui la definitiva.
Una petarrufa als meus CARTS perquè, sense saber encara si són molts o pocs, continuïn dins meu molt i molt temps i que treballin tan bé com ho estan fent fins ara.
Abril
Hola princesa! Feia tant de temps que no et llegia, que he estat una estoneta per posar-me al dia. Però llegir tantes vegades la paraula, NORMALITAT,no bitxets, CARTS amunt, m'han posat molt contenta!!! Esyyic treballant amb el papa en un projecte amb la Jonca, i és veritat que pensava; si hi ha quelcom, m'ho farà saber. No és excusa, però porto molts dies amb moltes activitats i fa que vaig una mica de bòlit. Allò que tant ens queixem i que a tu tant et falta! ;) Estic molt i molt contenta de llegir tant bones notícies i veure que ja ets una Farigola de ple dret! Quina il·lusió! SAmb moltes ganes de veure't i a d'abraçar--te ben fort! Un petonàs per l'Alba i els pares. T'estimo molt!
ResponEliminaPreciosíssima!!
ResponEliminaAaaai quanta alegria que ens regales parlant-nos de com gaudeixes d'una vida ja quasi del tot normal!! I quantes coses que ens tornes a ensenyar.... els grans en sabem taaaaant de queixar-nos... saps què hauríem de fer? Ens hauríem de prometre que tots plegats ens esforçarem per no queixar-nos mai més de l'estrés i dels problemes del dia a dia. Que quan sentim que aquests s'acosten pensarem en tu, en la teva lluita i valentia i que farem fora el maleït estrés donant gràcies de poder gaudir de la tan valuosa normalitat. Què et sembla. Ens ajudaràs???
A seguir sumant tu i cèl·lules màgiques, preciosa!!!!!
Muaaaaa
La tieta de lluny
Xxx