Aquesta nit el meu petit cos devia estar cansat de tant treballar. Ens hem quedat amb els 1000 leucòcits d’ahir. Però no us penseu, eh? Segur que he parat per agafar molta, molta energia per a fabricar-ne molts aquests dies que vénen. Sé que hi haurà molts dies de festa, però jo no pararé de treballar!
Els papes estan contents perquè, tot i que un dels grans perills que tinc és que agafi alguna infecció que pot ser molt i molt dolenta en la meva situació, de moment, res! Clar que... amb els litres i litres de xaropets antibiòtics que em posen… però també perquè sóc molt forta!
Porto dos dies que no paro de cantar. El papa diu que sembla que canti flamenc. I la mama es fa un tip de riure però a la vegada em va donant més cançons perquè les canti. Fins i tot hem fet algun duet i tot!
No sé, els grans diuen que qui canta els mals espanta, no? Doncs jo per si de cas… me’n faré un tip de cantar!!
Sabeu què? Els papes diuen que estic com una moto. No paro quieta en cap moment. No vull dormir. Només tinc ganes d’aixecar-me, de jugar, estar dreta…. I quan algú de la tripulació de bata blanca obre la porta, em llenço de cop sobre el papa o la mama. Diuen que ara sóc un perill i tenen una por que m’arrenqui el catèter… i és que què voleu que us digui, em trobo bé i tinc ganes de gresca!! I de gatejar per casa meva!!!!
Els pobres em sembla que arriben al vespre ben esgotats i fins que no m’adormo, que és molt tard, no descansen gens. Això si no els toca quedar-se a dormir amb mi al vaixell!!!
Ah!! Us he d’explicar una coseta. He après a llençar petons amb la maneta i ara no paro de fer petons a tothom qui passa pel meu camerot.
Va, vaig a intentar dormir perquè els papes puguin descansar i perquè jo agafi molta energia per veure si demà tenim una sorpresa i tenim més leucos. M’ajudareu? Tots a pensar leucos + i dies +!!!
Una petarrufa i un petonet,
Abril
Abril, bonica!
ResponElimina1000 leucòcits ja són molts, quina sort que tenen d'estar a dins teu! S'ho passaran bomba! Ho sé perquè els teus pares són d'aquells que no paren!
Demà és un dia molt important, faràs 1 any! I quin any... ens has demostrat que ets forta, valenta, constant i pel què diuen els pares una gran "cantadora", jejeje...
Demà segur que rebràs molts missatges ja que hi ha un munt de gent que llegim aquest blog cada dia i que t'estimem molt!
Jo demà no em podré conectar i et volia felicitar. Havia pensat amb una cançó, però estic segura que les que conec ja les saps totes, per tant t'escric un poema de la gran poetessa Joana Raspall:
NON-NON DE NADAL
T’ompliré el bressol
de palleta fina
sense gens de boll,
sense gens de pols.
Encendré un bon foc
perfumat d’espigol
per fer-te el son dolç.
Cobriré el teu cos
amb llençol blanquíssim
mig teixit amb glòria,
mig cosit amb creus.
Et faré de flonjos
borrallons de llana
un mantell pels peus.
Et cantaré un bres
amb la veu més dolça,
i quan ja t’adormis
et besaré el front.
Després, de puntetes,
tancaré la porta
perquè no et desvetllin
els sorolls del món.
BON ANIVERSARI, ABRIL!!!
Ah, i fes molts petons als pares, avis i tiets que segur que et vindran a veure!!!
Família Vila Soler
Bona tarda Abril,
ResponEliminaestic tant contenta d'haver pogut abraçar els teus pares i de veure lo guapa i eixerida que ets, que m'hagués encantat posar-me la bata verda i entrar al teu vaixell per jugar una bona estona amb el cançoner de la mama (Anna l'hauràs de patentar! :)). Ets tant divertida, alegre i agraïda, que estic segura que els leucocits també ho saben i faran el possible per multiplicar-se molt i molt!
Un petó ben gran i fins demà que celebrarem el teu primer any!
M'encanta aquesta foto!
ResponEliminatransmet tanta tendresa...
Muas,
Marta