DIA +23 Ja tinc 1 any!!

22 de desembre de 2012

Avui ha estat un gran dia. Un dia molt especial. Jo encara no ho he entès bé, però si sempre sóc el centre d'atenció, avui més.

La mama m'ho ha explicat aquest matí. Es veu que avui fa un any vaig sortir de la seva panxulina i vaig fer molt feliç a tota la família. Tots tenien unes ganes de veure'm la cara... I es veu que jo no volia pas sortir. Era molt i molt tard a la nit i encara no havia sortit. Els papes van estar moltes hores esperant que tragués el cap, però m’hi resistia. Amb lo bé que s'estava dins de la panxulina de la mama... Allà no hi havia els tripulants de bata blanca!!! I és que em sembla que si no volia sortir era perquè ja sabia el que m'esperava a fora....doncs jo que no volia sortir!! Per molt poquet que no neixo el dia 23!!! Al final perquè em van haver tibar perquè si no... Allà em quedava!!! Pobre mama... des de la matinada que ja es pensava que sortia...

Per a celebrar que de tot això ja fa un any, aquest matí, només despertar-me, la mare m’ha omplert de petons, m’ha cantat una cançó d’aniversari i m’ha posat una corona molt xula al cap!!! I després hem tingut una sorpresa. Ha vingut un munt de gent a la finestra del meu camerot… La iaia Rosa, l’avi Xavier, la iaia Dolors, els tiets i tietes… fins i tot hi havia la tieta de lluny des de l’ordinador, que em sembla que s’ha hagut de llevar molt d’hora perquè feia una cara d’adormida…
Tots eren allà per a felicitar-me!!! Fins i tot han penjat un pastís, globus… quina festa…. Jo tenia unes ganes de sortir i apuntar-me a la gresca…
Fins i tot han preparat un pastís que, mentre em banyaven, els papes han bufat l’espelma per mi!
M’han regalat un munt de coses… però jo en tenir-los allà ja en tenia prou. Me’ls estimo tant… Però, sabeu què? No ho digueu a ningú, eh? La mama s’ha emocionat molt i molt. No s’ho esperava. Pensava que el dia seria com un dia qualsevol al camerot i no ha estat així. Pobreta, estava tan emocionada… i el papa també feia una carona… és que un any no es fan sempre, eh? I més aquest any que ha estat tan mogudet…

He quedat tan cansada després de la festa que he dormit dues hores als braços del papa!! Ah! I he menjat molt avui. I tenia moltes ganes de riure, de parlar… els papes no m’havien vist mai tan animada!

Després ha vingut una doctora de la tripulació de bata blanca i, com sempre, m’han dit que tot anava molt bé. I els leucos… doncs que aquesta nit en comptes de sumar n’hem restat 100. Es veu que és normal. Però si han baixat és per agafar una bona embranzida per a fer una forta pujada aquesta setmana vinent, no us penseu que s’han adormit, eh?

I a la tarda m’he fet un tip de riure amb un llibre que m’han regalat els papes. I mentre l’estàvem mirant… doncs he tingut una visita que m’ha agradat moltíssim! M’ha vingut a veure l’Àngels, una amiga de la mama que, ara fa un any, la va ajudar molt i molt perquè jo nasqués molt bé. M’ha donat molts petons dels seus nens, el Pol i la Paula que es veu que ja m’estimen molt. S’hi ha passat tota la tarda i m’he distret molt. Ah! I també m’han fet un regal preciós!! Gràcies Àngels, Pol i Paula!!

Uff! I un munt d’amics i familiars que m’han felicitat… Quina sort que tinc de tenir aquesta família…

Ostres, i res més. He acabat el dia rendida. Ja tenim un dia més!!! Esperem que ara que ja sóc gran els leucos pugin amb més força!!

Una petarrufa,

Abril