Avui no hi ha hagut molts canvis al vaixell. Tot i que la tripulació de bata blanca diu que tot està sobre el previst, jo no em trobo massa bé.
La tempesta de moment està controlada tot i que comença a atacar a la boca. No puc amb la meva baba. Trec més baba que el cargol treu banya!! A la nit fins i tot m’ennuego i no em deixa descansar!! A més a més m’hi estan sortint unes pupes que fan molt mal i em fan estar de molt mala lluna. Els papes ja me la netegen bé la boqueta amb una cosa molt dolenta, però fins i tot així aquestes pupes volen sortir!!
Cada dia em canso més. Jugo una estoneta petita i després ja vull estar als braços del papa o de la mama. Tinc moltes ganes de plorar. I m’han dit que això no és res… que després vindran les caques lletges, mals de panxulina… ufff!! Quin viatge tan llarg… I per què m’han de pasar a mi aquestes coses? Si encara sóc molt xicarrona… bé, molt no, eh? Que aviat faré un anyet!!!!
Per avui res més que ara tinc una mica de febre i he d’anar a dormir. Espero no trobar-me gaire malament demà… però sabeu què… Un dia més!!!!
Una petarrufa cansadeta,
Abril
Que tingueu uns dolços somnis!!
ResponEliminaAi princeseta! això no és just!
ResponEliminaespero que aquesta nit trobis consol als braços del teu papa....
Un petó suau i llarg... descansa molt!!
ResponElimina(Pep)
valenta, has de trobar forces i paciència pels dies que vindran. i els teus papes també, que sembla que per ells tampoc no és gens fàcil això.
ResponEliminaus enviem una abraçada plena d'energia positiva a tots 3 des de terrassa.
Ànims boniqueta! Que ho estàs fent molt bé! Ets molt valenta princeseta! Una abraçada ben dolça.
ResponEliminaAnna Costa