7 de desembre de 2012
El vaixell està enmig de la tempesta. Tinc ganes que surti el sol, acaronar aire fresc… i arribar a terra ferma!!
Avui no us explicaré massa coses. Estic cansada de tenir tan mal. Cada vegada em fa més mal a la boqueta i, encara que vull menjar una mica, ni que sigui caldo, no em puc empassar res. Tinc llagues per tot arreu…
Sort que no paren de donar-me aquells xaropets que em calmen una miqueta el mal… però tot i així, avui no em trobo gens bé i només tinc ganes de plorar. Avui, ni les cançons de la mare em calmen.
Si us plau, penseu en dies +++++!!!!
Una petarrufa ploranera,
Abril
Grumet crec que el déu Neptú ens ha enfilat amb el seu trident i ens apallissa de tempesta a tsunami, hem de refermar els peus i agafar-nos ben fort de les mans per aguantar les onades que ens té agafats, és un alleujament veure el teu somriure a les fotos que els papes ens mostren que no la perds per molt fort que sigui l'onatge, gràcies per fer-nos forts davant l'adversitat.
ResponEliminaAguanta grumet quatre braços et fan costat molt fort, Els PAPES.
Petons de tots i per tots.
Abril, avui tampoc et diré moltes coses... estàs cansada i no és moment d'escoltar i llegir paraules i més paraules. Només et deixo aquesta cançó.
ResponEliminaUna cançó que reflexa i explica perfectament el viatge que estàs fent!! per molta tempesta que hi hagi, mala mar, vents, pluja... tu camines amb el cap ben alt i sobretot, que no ho fas sola, sinó que ens tens tots al teu costat caminant amb tu!! :)
Un petó i descansa molt
You'll never walk alone
http://www.youtube.com/watch?v=8smO4VS9134
ni no no ni niiiiii!! :-) xxx
EliminaTuuu, que estàs gelosa!? :p
EliminaÀnims Abril!! Ho estàs fent molt bé i estàs demostrant ser una grumet excepcional!!!
ResponEliminaSegur que aviat la tempesta passarà i mica en mica el mar anirà tornant a la calma... I no tinguis por, doncs saps que no estàs sola en aquest viatge tan dur! Tens un munt de gent que t'estimem i que et fem companyia des de la distància, però sobretot tens la sort de tenir la millor tripulació al teu costat, i no només els de la bata blanca sinó els teus pares i la teva família, que també estan demostrant ser uns autèntics navegants de primera!!
Us enviem ànims i una abraçada a tots.
I recorda Abril, que t'estem esperant aquí, des de la voreta del mar...
Aina, Anna i Pere-Anton
Abril, ets la grumet més valenta de tots els vaixells del món. En aquests moments tan durs no oblidis que no estàs sola, que hi ha la millor tripulació amb tu.
ResponEliminaDigues als teus papes que recordin també que no estan sols i que els mals dies de tempesta passaran i quan vingui la calma la gaudiran com mai abans amb la teva companyia.
Una super abraçada dolça i forta per a tots els navegants!!
Hola Abril!
ResponEliminanomés repeteixo tot el que han dit tots els teus amiguets en els missatges anteriors: ànims en aquests dies de tempesta, segur que aviat vindrà la calma! Molts petons per tú el papa i la mama!!!
Després de la tempesta SEMPRE ve la calma... Que no tardi i sigui ben aviat. De moment els que naveguem a altres naus més llunyanes et donem la mà gràcies a aquest blog que ens uneix. Molta força, molts ànims i diga'ls als pares que també pensem molt en ells. Quina paciència!!! Abril, t'estimem molt.
ResponElimina