23 de gener de 2013
Hola! Quants dies, no? Sabeu què? Avui tinc bones notícies
per donar-vos.
Sabeu que l’últim dia us vaig explicar que em van fer unes
proves i que després em vaig passar tota la tarda vomitant? Doncs ja sabem els
resultats d’aquestes proves. La meva medul.la està neta de malaltia i plena de
cèl.lules bones. I el líquid encefaloraquídic també està ben net. Tot i així
continuaran fent-me unes sessions més de químio per assegurar-se que no quedi
ni una cèl.lula dolenta amagada!
Els papes diuen que això són molt bones notícies però que
encara no es pot cantar victòria. Encara queda molt camí…
Dimarts al matí vaig anar amb el cotxe del papa cap a
l’hospital. Em van fer l’analítica i van veure que les plaquetes i els meus
leucos havien baixat molt. La doctora va dir que era normal i que per això
aquesta setmana no em baixaria la medicació. A veure la setmana que ve… I és
que aquests xaropets, a part del mal a la panxulina, m’han fet inflar molt i em
surten uns pèls a la cara… i tinc una ansietat per menjar… però no em deixen
menjar gaire perquè diuen que tinc els budells immadurs i no els puc forçar. És
trist això de tenir gana i no poder menjar tant com vulguis…
De mica en mica vaig adaptant-me a casona. Encara no vull
seure a terra ni gatejar però heu de saber que tinc unes ganes de caminar… em
passo tot el dia dreta i passejant per tota la casa amb l’ajuda dels papes o
avis. Això de gatejar és per nens petits!!
Estic molt més tranquil.leta però de dormir… és que
acostumada a dormir sempre amb els papes… ara a casa tinc la meva habitació,
amb el meu llitet i quan em desperto i no els veig … doncs em poso a plorar i els
faig llevar un munt de vegades. Pobres… fan una cara de son…
Apa, vaig a dormir que ja és hora.
Una petarrufa,
Abril
Hola Abril, que be!!! Quina al·legria de tenir aquestes notícies tan positives, que tinguis totes les cél·lules bones és molt i molt important. Segueix així bonica i un fort petó de tots.
ResponEliminaMuuaaa!!
Guapíssima!!!
ResponEliminaJa veuràs com aviat et deixaran menjar tot allò que vulguis menjar... Ja és veritat, ja, que és molt trist tenir gana i que et deixin amb gana. L'Aina li passa més aviat al contrari, però no ens queixarem pas!
Apa, guapa. Tu ves agafant forces i practica molt que no ens n'adonarem que aviat els papes ens posaran una foto teva caminant!!!! jejej
Petonets i pessigolletes dolcetes.
Aina, Jordi i Ester
Quines bones notícies!!!! QUE VALENTA, ABRIL...!!!!! :-)))))))))
ResponEliminaHola Abril!!!
ResponEliminaQuina alegria veure que has escrit i més encara quan les noticies que ens dones són tan bones. Ja veuràs petita, com tot anirà bé i aviat podrem cantar victòria, tu continua com ho estàs fent fins ara, que ho estàs fent molt però que molt bé.
Un petó molt gran per tu i un altre pels pares.
Arnau, Guillem i Lourdes
Que bé Abril, estem molt contents de sentir-te explicar tot això!!
ResponEliminaEl Pau, com l'Aina també li costa tenir molta gana, però mica en mica... tampoc ens queixarem pas!
Ja comences a posar-te dreta...?!! però que bé, aviat passadís amunt i passadís avall.
Un petó molt fort,
Pau, Jaume i Eva
Hola Princesa!!
ResponEliminaQue bé de tenir notícies teves una altra vegada! Ja feia dies que ens demanàvem, com deu estar l'Abril?
No pateixis pels pèls lletjots de la cara, marxaran tots i estaràs guapíssima! El que és important és tot això que expliques que et diuen els metges, visca!
I vinga, a caminar amunt i avall, pobres esquenes dels papes i avis.... Ah, li dius el papa que provi de pujar-te en una bici, mira, el Guim quan va fer un anyet en va tenir una i no saps pas els quilòmetres que va fer pel pis, marxa endavant i enrera a tota pastilla!! quin peril... I a més tu ets la Princesa-bicicleta, oi?
mil petonets i en reparteixes algun al papa i a la mama, d'acord?
alba
Bona nit Abril... quants dies oi? ens alegra saber que la teva medul·la està neta... o veus com els minairons t'han ajudat? ja fa uns quants dies que sovint de nit veiem les seves llumetes a les muntanyes que tenim davant de casa.
ResponEliminaEscolata Abril, ja saps que ets molt i molt valenta, però ara has de tenir una micona de paciència. Has fet una gran part del camí, però encara queden alguns km i quan cors llargues distàncies has de menjar i veure molt (i en el teu cas descansar) per poder arribar en condicions al final del trajecte.
Saps què? el Martí pregunta sovint per tu i la Rita fa exactament com tu, només vol caminar i tot el dia anem amunt i avall, ella és més petita que tu i encara no té força a les cames però té molt clar que o camina o res.... com sou eh?
ens veiem molt aviat!! una súper petarrufa per a tu i una abraçada molt gran pels papes.
Pep, Txell, Martí i Rita
ei mossa estem molt contents que tinguis tan bones notícies per donar-nos.
ResponEliminaesperem que la nova medul·la treballi a bon ritme i l'antiga passi a la història, una mica de paciència i ja veuràs com mica en mica et vas trobant millor i pots descobrir tot el que la vida et té preparat.
Molts petons i abraçades per tots 3.
ResponEliminaMOOOLTES FELICITATS ABRIL!!!!
Avui et felicitem doblement, primer i el més important per les bones notícies que ens dones i després perquè avui és el teu SANT!!!!!
Feia dies que no escrivies i ja t'enyoràvem...
Ja veig que encara vas tenint efectes secundaris dels medicaments i del síndrome de l'hospital, i que tot plegat és molt empipador....grrrr!!!! Però petita ho estàs fent molt bé, i els teus pares també!!!
A més, flipo amb tu! malgrat totes les molèsties, tu encara t'entestes en caminar! quina trapella estàs feta! jejeje
Aviam si et vas trobant millor i els teus pares també poden descansar de tan esgotament....
Una abraçada ben gran on hi capigueu els tres!!!!
Edu, Marta + panxota (eiii que aviat arriben les teves noves amiguetes !!!!)