7 de febrer de 2013
Aquesta setmana també he hagut d’anar dos cops a veure les
doctores de la tripulació. Les meves analítiques han baixat molt i per això em
volen controlar molt més d’aprop.
El dimarts vam anar a l’hospital i m’hi vaig quedar tantes
hores… em vaig fer un fart de plorar. I és que ja em pensava que m’hi tornava a quedar uns dies. Havia
baixat molt de defenses, de plaquetes i de leucos. Vam anar a l’hospital de dia
i em van passar gamaglobulines. Quatre hores!!! I després… em van haver de
donar plaquetes perquè estava molt i molt baixeta. Buff! Quin dia!!
Avui dijous m’han volgut tornar a veure. Tant bé que estic a
casa jugant amb les meves coses i ballant!! Sabeu que porto una setmana que només
vull ballar? Qualsevol es queda sobre el llit de l’hospital…
Ha estat un dia ben estrany. A l’hospital hi havia fades,
bruixes… i sabeu qui m’ha fet l’analítica al dit? Doncs en Mickey Mouse i la
Minnie!! La mama m’ha explicat que era perquè celebraven el carnestoltes. Però
jo també hi he anat ben guapa. Amb el meu súper gorro del MIC!!
Els resultats avui han estat una mica millor. Tot i així
dilluns em volen tornar a veure. Es veu que és normal aquesta baixada, però fins
que no torni a pujar i no s’estabilitzi tot no em baixaran la medicació. Haurem
d’esperar…
Per cert, el diumenge el meu amic Jordi va córrer la Mitja
Marató per mi i es veu que ho va fer tan bé. Gràcies!!!
Una petarrufa,
Abril
hola guapa! quin gorro més bonic! molts ànims amb tot i petons per tú i pels teus papes!!!! us envio una forta abraçada i si puc fer res, m'ho dieu!!!!! si us plau!!! muas!
ResponEliminaNúria
Ei Abril!! Jo també porto molts dies sense escriure't, però és que la mama va de vòlit, i com que necessito que eela m'ajudi per poder-te dir coses, ho hem de fer com podem...
ResponEliminaNomés vull que sàpigues que ets una campiona, i que encara que et baixin totes aquestes coses que dius, segur que aviat tornaran a pujar.
Ja parlaré amb el Floc, el meu minairó del Pallars perquè els digui als seus companys que treballin força.
Ara t'envio una abraçada una mica disbauixada, perquè aquesta setmana el Rei Carnestoltes ens ha trastocat una mica..
Petons a rodolons!!!
Clara, Ana i Marc
Hola Abril, papa i mama... Només volíem dir-vos que seguim aquí.. acompanyant-vos en aquest camí.
ResponEliminaUna abraçada
Martí, Rita, Txell i Pep
doncs això mateix, que no us oblidem ni un sol dia, i que esperem que la teva valentia, Abril, vagi consolidant la teva salut encara que sigui poc a poquet.
ResponEliminaMolts petons i super abraçades per tu i pels teus papes que també són uns campions,
Hola Abril,
ResponEliminaQuant de temps, eh! Avui la mama ens ha llegit a l'Anna i a mi els últims posts que havies escrit. Sabem que això és molt llarg. Nosaltres per altres temes que els teus pares coneixen prou bé també ens hem passat un munt d'hores a les sales d'espera de la Vall d'Hebron. Aquest país té aquest problema que no posen els diners on fa falta i tenim pocs hospitals amb metges tant i tant bons com es troba a Vall Hebron, Sant Joan de Déu,...
La mama fa set anys que m'hi acompanya. Fins ara portava una bossa moooolt grossa amb jocs per passar l'estona. Ara amb un llibre cada una ja fem.
M'alegro de que no se't quedéssin a l'hospital. Sembla que la baixada està controlada, oi? Els metges en saben molt i si ens falten coses ens ho donen, tot això de les gamaglobulines,... quins noms!
Abril, dóna molts records als pares. Sabem que és molt cansat tot això i que han de tenir una PACIÈNCIA extra, d'aquelles que altres pares no tenen i els teus n'han fabricat a tonelades!!!
T'enviem molts petonets!!!
Berta Vila (i Anna, clar!)