dissabte, 16 de març del 2013

Dia +107

16 de març de 2013

Aquesta setmaneta he estat més tranquil.leta. Fins i tot he dormit més. La mama diu que segurament és perquè em trobo millor. Tot i així m’estan sortint dos queixals i una dent que em fa força la punyeta però, és clar, comparat amb el que estic passant, això no és res.
Dilluns vam anar a l’hospital i no em van haver de passar plaquetes. Dijous hi vam tornar i vam fer sessió completa. Primer el tractament del virus, que aquesta vegada no em va donar gens de febre, i després plaquetes perquè havia baixat força.
Els meus leucos estan molt bé, l’hemoglobina es va mantenint i les plaquetes baixen però ara més a poc a poc. I el nivell del virus ha baixat molt. A veure si amb la dosis de medicament del dijous ja el desactivem del tot…
Pel que fa a l’EICH, sembla ser que ara el tinc més a la pell. Em poso molt vermelleta… Si el podem anar mantenint així anirà molt bé i m’estalviaré un xaropet, aquell que em feia sortir aquell pèl tan lleig a tot el cos i que des de fa 3 setmanes ja no me’l prenc.
Tot i així encara em queda un llarg camí per a recuperar-me. De moment que se m’estabilitzin les analítiques i que em baixin la dosis de cortisona que tant inflada em fa estar malament.
Tot i que he perdut força la gana, vaig menjant el que em fa la mama. Ara bé, el que més m’agrada és el caldo. Com que no tinc gana, és el que més em baixa.
Els papes es preocupen una mica perquè aquestes últimes setmanes he perdut força pes. Diuen que quan em desinfli estaré molt primeta. Estaven tan acostumats a veure’m grassoneta… Però espereu-vos que em recuperi que ja veureu!
Dilluns tornem a l’hospital a veure com estan les meves analítiques. A veure si d’aquí a un temps em recupero i em deixen sortir una estoneta al jardí de casa a jugar… Tinc unes ganes que em toqui l’aire… Els papes diuen que quan em posi bona, un dels primers llocs que em portaran serà a la muntanya a veure les vaques. A respirar aire sa! Que bé! En tinc unes ganes… És que quan sortim amb el cotxe sempre anem al mateix lloc, a l’hospital, i ja n’estic tipa!!

Una tendra petarrufa,

Abril

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada