22 de març de 2013
Aquesta setmana també Déu n'hi do, tot i que hagués pogut ser
molt pitjor.
Dilluns l’analítica va sortir força bé. Les plaquetes encara
baixen però més a poc a poc i no me’n van passar més.
Dimarts hi vam tornar i, aquesta vegada sí que em van passar
plaquetes ja que tocava examen. Sí, m’havien de fer aquella prova al moll d’os per
veure si queda malaltia i, de passada, posar-me químio dins la medul.la. Em van passar plaquetes perquè sempre que han d’operar o
punxar n’hi ha d’haver moltes perquè no hi hagi perill d’hemorràgia.
Un cop me les van haver passat, em van donar aquell xaropet
que em fa venir aquella soneta. Sort que quan em desperto tinc la mama i el
papa al meu costat perquè em desperto d’un mal humor… I és que em fan estar una
hora estirada sense moure’m i per a mi això és impossible. A més a més porto un
munt d’hores sense menjar res…
I aquesta setmana no hi hem tornat més. Encara no sabem el
resultat del famós virus però no m’han fet un nou tractament de moment perquè
el nivell havia baixat molt. Van dir que si tornava a sortir elevat ja ens
trucarien.
Tampoc sabem el resultat de la prova de la punció del moll
d’òs. Les altres vegades les doctores de la tripulació ens havien trucat a casa
però aquesta vegada no. Els papes estan una mica nerviosos. Diuen que fins que
no saben els resultats d’aquesta prova no estan tranquils. A veure si dilluns
ens donen bones notícies…
I res més,
dimarts al vespre vam
celebrar el dia del papa menjant crema i melindros. Ah! I li vaig donar un
regal al papa! El meu primer dibuix. Em sembla que li va agradar més…
Esperem tenir bones notícies de la prova…. Ara me’n vaig a
dormir perquè aquesta nit no he dormit gens bé. Em sembla que aquesta vegada
era pels dos queixals i les dues dents que m’estan sortint.
Una petarrufa,
Abril
Ei ja era hora de tenir notícies vostres. Quants dies sense saber-ne res!!
ResponEliminaEsperem que gaudíssiu del vostre Sant Josep i que el dibuix del papa quedés preciós. Amb amor tot és més bonic.
Esperem que tot millor-hi i que aviat et deixin sortir de casa i ens puguem veure més sovint.
Ui! per fi he trobat la manera de posar el comentari, es que a una certa edat...Encara que no tinguem gaire contacte (ara en tindrem mes) segueixo molt d'aprop tot aquest viatge, que Deu ni dó! i veig amb orgull lo lluitadora que ets, ara, que els pares no queden curts! Estic molt contenta que gracies a l'equip format pels metges, pares, avis, tiets i "tuti quanti" i el suport de taaantes pregaries de tots plegats (i a vegades us trobeu sols?) tot vagi fent el seu curs encara que amb alt i baixos.Un petonàs molt, molt, molt fort.T'estima Tieta Margaret.
ResponEliminaAbril, preciosa!!!!
ResponEliminaSaps què ha fet la tieta de lluny? Ha parlat amb els teus titelles, aquells que fas ballar amb les manetes quan els hi cantes una cançó... I saps què els hi ha dit? Doncs que demà t'enviïn tooota la seva màgia perquè els teus amics de bata blanca et donin mooooolt bones notícies!!! El tiet i la tieta de lluny també pensaran molt amb tu, i segur que tota aquesta pila d'amics que tant t'estimen i et segueixen des de la distància també ho faran... Ja veuràs com entre tots farem que demà torni ser un altre gran dia :-)
Ara descansa i somia amb totes les coses bones que t'esperen quan ja estiguis bona del tot!!
MuuuUUuUUUuUUuuUuUaaAAAAaaAAaAAA!!!
Hola Abril,
ResponEliminaja veig que vas lluitant com una lleona i que els teus pares, com sempre, al peu del canó! Avui és 26 de març i espero que ja hagin trucat als papes amb bones notícies i que pugueu passar una setmana santa més tranquil·la. Segur que els padrins et portaran una mona ben gran, perquè t'ho mereixes!
un petó ben fort pels tres i segur que la primavera et portarà els millors resultats!
Hola guapi!! estic convençut que els resultats de les proves seran bons, ja ho veuràs!!! i saps per què? doncs perquè crec en tu i en la teva súper capacitat per superar aquest obstacle. Molt d'ànims petitona!! i com diem sempre endavant les atxes!
ResponElimina