7 de maig de 2013
Una setmaneta més i tot segueix igual. Les meves plaquetes i
els meus leucos no volen remuntar. Tot i així avui tampoc m’han passat
plaquetes. Volen veure si les mantinc. La doctora ens ha dit que si pujaven la
dosi de cortisona segurament tindria unes analítiques perfectes. Ara bé, que
tingui una mica de rebuig ja els va bé per a controlar la malaltia. Buff! Sort,
perquè si em donen més cotisona al final sortiré volant!! Avui estic tan
inflada que se m’ha tornat a inflar molt els llavis i el tall que hi tinc se
m’ha tornat a obrir. Em sembla que no el curarem mai… Aquesta inflor de galtes i cara també em fa respirar
malament i es veu que a les nits
faig uns sorollets que sembla que faci un concert de trompeteta… i és clar, els
papes tenen l’orella més a la meva habitació que a la seva. Només els faltava
això per dormir més poc encara…
Aquesta setmaneta he estat més neguitosa i xafada i no sé el
per què. I un dia em vaig llevar i no podia moure un braç. Em feia tan mal… els
papes es van espantar però a la tarda, amb un xaropet que em va donar la mama,
em va anar passant.
Sort que surto al jardí i m’ho passo d’allò més bé. Amb la
meva manteta a la gespa, el meu gorret, els meus ninotets, la galleda, la pala…
i les meves pedretes que els papes em van ben desinfectar amb lleixiu!!! Però
els gronxadors… encara no em fan gaire gràcia.
Per cert, sabeu qui em va venir a veure darrera la finestra?
Doncs la Bruna i l’Arlet amb els seus papes. Sabeu? Són unes nenes petites,
petites. Com que jo sóc més gran els hauré d’ensenyar moltes coses. De fet,
quan van venir, ja els vaig ensenyar les meves cançons i l’Arlet ben bé que
s’hi fixava. Em sembla que serem
molt bones amigues quan jo pugui jugar amb elles. També em van venir a veure la tieta Maria, el tiet Llorenç,
la tieta Anna i el tiet Feliu. Uf! Tinc tanta sort…Hi ha tanta gent que pensa
en mi i em desitja el millor… que jo no sé com els ho podrem agrair.
A veure si aquesta setmana la meva medul.la treballa de valent i fabrica plaquetes i leucos!!!
Una dolça petarrufa,
Abril
Ei guapa, m'ho sembla a mi o ja vas pel jardí sense mascareta?
ResponEliminaEstem molt contents que puguis gaudir del món exterior.
A veure si mica en mica et poden abaixar la cortisona i et trobes millor.
Molta força a les teves plaquetes i leucos per tirar amunt a munt.
Bon dia Abril,
ResponEliminacom sempre, ja feia masses dies que no et llegia, i ja et trobava a faltar! M'encanta la robeta que et posa la mama i el papa. Estàs tan guapa!!!!! I quin jardí!!!!! Quan puguis estar amb altres nens i nenes, estic segura que els pares et muntaran una festa tant grossa, que tot el veïnat se'n farà ressò! I aquell dia, la teva alegria i la dels papes, arribarà a tots els racons i a totes les persones que hem estat i volem continuar estant al teu costat. Segur que ja queda menys, i quan arribi, l'emoció serà enorme! Ja t'ho vaig dir fa alguns mesos, però haver-te conegut ha estat el millor regal d'aquest any! Una gran lliçó d'empenta, de lluitat i de vitalitat!
Un petó molt gran i et prometo no tardar tant! :)
Hola Teresa!!
EliminaJa sé que penses sovint amb mi. El papa ja m'explica que sempre li demanes com estic i què diuen els metges. Gràcies per fer-ho! Ens ajuda molt a tirar endavant!
Ah! vols saber un secret? Doncs ja conec els colors!! Sí, sí! amb aquell joc de les anelles tan bonic que em vas regalar no m'ha pas costat gens. Mira, els he après igual que el teu fill!!
Per cert, quan pugui fer una vida una mica més normal, saps què tinc moltes, moltes ganes de fer? Doncs anar a escoltar el papa com toca el violí amb l'ONCA. La mama m'ho explica moltes vegades i, fins i tot, n'he vist algun trosset per la tele. Ara, en tinc unes ganes d'escoltar-lo en directe... segur que en el primer concert que vingui jo seré qui més aplaudirà a l'orquestra!!!
Una petarrufa molt dolça per a tu Teresa,
Abril
ai ai ai ai ai, aquesta tieta que ja l'està liant... demà hem de pensar mooooolt en algú altre!!! Saps amb qui ooooi? Ssshhhtt, sorpresa.... ;-) Amb tu també, és clar, però el gran dia serà dimecres... així que allà ens hi tindràs a tots!!! :-)
EliminaMuuuuaaaaa!!!!!!
Hola Abril,
Eliminaja feia molts dies que no et llegia, i malgrat li vaig demanant al papa, m'encanta seguir com estàs, llegir les teves històries i veure que continues lluitant molt! M'ha fet molta il·lusió que m'expliquessis el joc dels colors. Estic contenta que els hagis après i que d'aquesta manera també puguis recordar l'Oriol. Quan surtis i estiguis ben bona, et faré una presentació oficial :) No és tant guapo com tu, però ja veuràs que és molt eixirit i carinyós. Sap molt de tu ja que li vaig explicant qui ets, què t'ha passat i com estàs. I li vaig ensenyar el teu bloc, perquè també es concienciï de que hi ha infants que pateixen molt abans d'hora! He llegit les darreres novetats, i ja sé que hi ha dues notícies, i la no malaltia però la baixa de defenses. estic segura que aquests xaropets màgics et tornaran a fer forta com un roure per combatre aquest dimoniet que t'empipa. Abril, malgrat no t'escrigui molt sovint, et tinc sempre al meu pensament, perquè crec que si tots t'enviem la nostra energia, t'ajudem a ser més feliç i ajudem als pare perquè sàpiguen que no estan sols! Ah, i jo també vull col·laborar amb el teu amic de l'Hospital! Hem de fer molta força entre tots! Fem-ho? Si!!!!!!!!!!!
Un petonàs molt gran i la setmana que ve quan torni a veure al papa, li faré un petonet perquè te'l doni a la galta!
Princesa, t'aniré seguint, perquè m'ajudes a posar els peus a terra i a valorar allò que realment té importància!
Un petonàs pels tres!
Hola petita Abril,
ResponEliminafa massa dies que no t'escric res, eh! Ostres és que ara estic molt enfeinada: mira, faig anar de bòlit als papes, perquè ara tinc moltes ganes de fer coses i no parar! Em passo el dia fent trucades amb el telèfon, començo a fer bufades fortes per a fer sonar la flauta (em sembla que la meva mama ja li va fer arribar un vídeo on la tocava...), faig passes amunt i avall agafada de la maneta del papa o la mama, pujo gatejant les escales de casa,...
En fi, que vaig "a tope", com diuen els meus papes i no deixo gaires estones lliures a la mama perquè m'ajudi a escriure't. Ara, no et pensis pas que no hi pensem en tu, eh! Perquè hi penso, i molt! Em sembla que serem tan bones amigues...! Quan et posis ben bona i ja puguis estar en contacte amb altres nens, vindré a casa teva perquè em deixis pujar a aquest tobogan tan xulo! A mi m'encanta baixar-hi! Ah! i també vull que m'ensenyis aquelles floretes tan maques que hi tens a l'estany del teu jardí...
Em sembla que ben aviat vindré a veure't i podrem donar-nos la maneta per la finestreta de casa. I et faré petonets rere el vidre i t'ensenyaré les dues dentetes que m'han sortit. Ah, i també vindrà la nostra amiga Aina! Ens ensenyaràs tot el què saps fer?? És que tu ets la gran i ens hauràs d'ensenyar moltes coses...!
La mama té tantes ganes de fer-li una abraçada a la teva mama... i de fer xerradeta d'Annes, que tant troba a faltar...!
Cuida't molt petita Abril. I gaudeix de totes les estones que puguis passar al teu jardí amb els papes.
Fins molt aviat.
Vinyet
PD: Ah, i no ens oblidarem de dur-vos el paquetet que tenim a casa per tu i per la mama.