Avui fa un any que va començar tot el malson.
Un any que, després de no separar-me ni un moment dels braços del papa i la mama, em van lligar en una camilla i, sense deixar venir els papes al meu costat, em van portar en una ambulància cap a l’hospital de Barcelona. La UCI va ser la meva habitació durant 4 dies. Quatre dies llargs i eterns on vaig decidir que volia lluitar. Volia créixer al costat dels papes i de tots els qui m’estimen. Volia tenir una altre oportunitat de viure.
Un any que, després de no separar-me ni un moment dels braços del papa i la mama, em van lligar en una camilla i, sense deixar venir els papes al meu costat, em van portar en una ambulància cap a l’hospital de Barcelona. La UCI va ser la meva habitació durant 4 dies. Quatre dies llargs i eterns on vaig decidir que volia lluitar. Volia créixer al costat dels papes i de tots els qui m’estimen. Volia tenir una altre oportunitat de viure.
Només amb 5 mesos i un dia de vida ens van dir que tenia una
leucèmia molt dolenta i des d’aquell dia, juntament amb els papes, avis, tiets…
no he deixat de lluitar per vèncer aquesta malaltia que no hauria d’existir per
a ningú, però menys per als nens.
Tinc ganes de créixer, de conèixer món, de jugar amb nens,
d’anar a l’escola, de passejar, d’anar al parc, de jugar amb els meus amics…
vaja, fer les coses que fan la majoria de nens. I deixar les hores d’hospital
enrere i desitjar que cap nen i cap papa hagi de passar per tot això que fa un
any que estem passant.
Vull aprofitar avui per donar les gràcies a avis, tiets,
amics… que, d’alguna manera o altra heu estat al costat dels papes. Per a ells
ha estat i és molt dur. Però s’han mostrat sempre molt forts davant meu. Sé que
volsatres hi teniu molt a veure…
Aquesta vegada una petarrufa molt dolça per als meus papes,
perquè continuin amb les mateixes ganes de lluitar al meu costat. Els estimo
molt.
Abril
Bon dia Abril! la vida t'ha golpejat durament, d'imprevist, de nit, a traició... lluny de rendir-te has decidit lluitar, plantar cara a l'adversitat,i dir NO, ben alt i ben fort, NO em guanyaràs! Ara NO!
ResponEliminaTens molt de camí per recórrer i estem plenament convençuts que superaràs aquest obstacle, per molt dur que sigui.
Tens una energia infinita, i aquella mirada decidida i ferma que tenen els guanyadors. Tens uns pares fantàstics, avis, tiets, familiars, amics, amigues, amiguets, amiguetes que pensen en tu i que estem aquí, al teu costat per si ens necessites.
Somia, Abril, somia que pots fer tot allò que desitjes... ja veuràs com algun dia tot plegat només serà un malson i els somnis d'avui demà seran realitats.
Un petó des del Pirineu (encara nevat)
Si Senyor Abril!!! Fa un any que lluiteu tu i els teus papes, i de quina manera!!
ResponEliminaSou un exemple a seguir, i les vostres vivències són també testimoni per a nosaltres.
Tenir-vos a prop, i fer-nos partícpes de tot aquest viatge duríssim, fa que valorem el que realment és important, que deixem de banda les petiteses i que ens seriu de mirall per encarar la vida.
Nosaltres, desde la distància i la prudència, seguim fent-vos costat en aquesta lluita , i sobretot seguim SUMANT!!!
Una abraçada gegant dep Papa, de la Mama, i meva de tot cor.
Clara