Dia +190

Dijous 6 de juny de 2013

Tornem a ser on érem fa quinze dies. Les meves plaquetes han tornat a pujar una miqueta, però molt poc. Estan molt baixetes però ja no han tornat a fer  aquella davallada tan forta de la setmana passada. Ara estan al voltant de les 30000 quan el mínim que hauríem d’estar és als voltants dels 150000!!! Encara em falta molt per arribar a aquests mínims però… temps al temps!!!

Els meus leucos i defenses també estan encara molt baixets. Però és que aquell xaropet nou encara no em fa efecte. Fins d’aquí a una setmana no començarem a veure si m’ajuda a recuperar-me. Com que si tinc alguna davallada important pot ser greu, em volen controlar més sovint. És per això que ara ens fan anar a l’hospital un parell de dies a la setmana. Bufff! I és que es fa tan pesats els dies que hi anem…

Avui us vull explicar com passem les estones llargues quan ens toca anar a l’hospital. Marxem molt i molt d’hora de casa. La majoria de dies els papes m’han de despertar i tot, cosa estranya amb mi. Justament quan agafo el son del matí em fan llevar. Arribem a l’hospital als voltants de dos quarts de nou i ens esperem que ens cridin per fer l’analítica. Un cop a dins jo ja entro ensenyant-los el dit que vull que em punxin per treure’m sang. No us penseu, ara ja porto uns dies que, tot i la punxada, no ploro gens. Això sí, sempre a la falda de la mama i mentre em treuen la sang la mama em canta, m’explica un conte, mirem “ossitos”… però últimament m’hi fixo molt com ho fan les infermeres perquè després, un cop arribo a casa, sóc jo qui ho fa a les nines i al MIC. Després de l’anaítica les infermeres em donen una tireta molt xula del Mickey però, com que és tan gran i els meus ditets són tan xics, doncs me la posen com a braçalet.

Un cop han acabat ens queden un mínim de 3 o 4 hores per esperar-nos. Primer han de sortir els resultats de les analítiques i ens hem d’esperar per la visita. Ah! Això si no hi ha res extra com passar plaquetes, sang… llavors sí que es fa llarg el dia…

Per passar les hores amb els papes anem passejant cap a la casa dels Xuklis. Allà em poden treure una estoneta la mascareta i així puc respirar millor. Esmorzem, llegim contes i em deixen jugar una estoneta amb l’ipad. I és que el papa m’hi va posar uns jocs molt xulos dels animals i estic aprenent moltes coses. Ah! I menjo un petit “caprici” que m’agrada molt. He descobert els Mikados de xocolata !!!! Els dies que ens toca hospital… els papes me’n donen un parell!! Uhmm que en són de bons…

Cap al migdia anem altre cop tot passejant cap a l’hospital. Si tinc una mica de sort faig una dormideta al cotxet.  Així em passa més de pressa l’estona. I si no… doncs m’agobio molt perquè és molta estona que m’he d’esperar amb la mascareta i com que encara no hi ha hagut cap senyor ni cap senyora que s’hagi inventat mascaretes per nens petits…

Quan ens criden em visiten. Primer de tot em posen a sobre una mena de canoa que m’agrada molt. Allà em diuen quan peso i aprofiten que estic tranquil.la sobre la bàscula per escoltar-me i parlar amb els papes.

Després ve quan no m’agrada perquè m’estiren i em comencen a tocar la panxa, mirar la boca… fins que em poso a plorar.

I si tot va bé…. Cap a casa a menjar els macarrons que em fa la mama i tan m’agraden. I si no… cap a l’hospital de dia per fer tractament, passar plaquetes…. I això vol dir punxar-me al pit i menjar “potito” i arribar molt tard a casa!!!! Això ja no m’agrada tant…

Bufff! A veure si aviat s’acaba tot això i podem reposar d’hospitals… De moment, però, dimarts hi tornem a veure què tal estic i a veure si començo a remuntar i em poden baixar una mica la cortisona.

Aquesta setmana he tingut un munt de visites. M’ha vingut a veure el Pau Alexandre i els seus papes. EL Pau em va cantar una cançó i em va ensenyar un llibre de dinosaures!! És tan gran en Pau…

També em va venir a veure la meva tieta Montserrat i la tieta Rosa que em va portar un munt de coses de la meva cosineta Xènia.

I la Vinyet i el Pau amb les seves mames!!! Apa que no en són d’espavilats aquests nens… Vam pasar una bona tarda. Aix… Ja tinc ganes de poder sortir a jugar amb nens…

I per avui res més.  Us envio una petarrufa a tots els que penseu en mi i una altra pel meu amic Max.

Abril