DIA +195

11 de maig de 2013

No sé si pels nous xaropets o perquè finalment ja toca, que sembla que alguna coseta comença a arrencar. Sí, sí. Avui hem sortit de la visita de la doctora una mica més contents. Portàvem des de mig febrer que estava molt baixeta de tot i avui els leucos ens han donat una alegria. En tan sols quatre dies han fet una bona remuntada. I la bona notícia és que hi ha un munt de defenses!!!

Pel que fa les plaquetes… continuen mandroses però les doctores ens han dit que l’arrencada dels leucos és un bon senyal. I ens han donat una setmana de festa!!! Sí sí! Fins dimarts vinent no hem de tornar a l’hospital!!!! Això vol dir caseta!!! Jugar, jugar i aprendre a caminar que, degut a tanta cortisona i havent estat tant temps sobre un llitet, doncs vaig una mica endarrere i sola, sola… encara no camino. Però ara, amb les noves sabatetes que m’han comprat els pares, segur que n’aprendré i aquest estiu faré unes bones corredisses pel jardí.

De parlar encara no ho faig tampoc. I és que em faig entendre molt bé. Els meus gestos són molt clars i entenedors. La mama un dia va preguntar a la doctora si la malaltia, que havia arribat al cap, o la forta medicació que em prenc podia haver afectat la part de la parla. I em van dir que no. Que el que sí que passava és que havia estat molts mesos on tothom del meu costat anava amb mascareta i no els veia el moviment de la boca. I ara només veig la boqueta dels papes, no us penseu… Es veu que és normal amb nens que han passat el mateix que jo. Però no us penseu, de vocabulari en tinc un munt!!! Ja veureu que quan arrenqui em faran callar de cop!!! Aquests grans… no hi ha qui els entengui!!!

Avui vull parlar dels avis. Dels meus avis. Ajuden tant als papes… Ells sí que poden entrar a casa a jugar amb mi. Això sí, amb mascareta, roba neta i ben desinfectats!!!! Sort en tenim dels avis. Sempre que poden vénen a casa i, així, els papes poden descansar una miqueta. Bé, descansar o aprofitar per fer la feina de casa que jo no els deixo fer. També aprofiten per anar a la farmàcia, a comprar menjar, comprar-me robeta….I és que jo estic tan bé amb els avis… tenen una paciència…
Amb l’àvia Rosa juguem amb els titelles, sortim al jardí, juguem amb la pala i la galleda, reguem les floretes… ufff! I em fa caminar un munt!!! Ah!! I em fa un munt de coses amb robeta!! Avui m’ha
portat un coixí que és un sol solet!!

I amb l’avi Xavier i la iaia Dolors cantem cançons, juguem amb les llunetes, m’expliquen contes, juguem a amagar, juguem amb els colors i amb els números… ah! I si estic de sort, l’avi em treu la guitarra i amb canta un munt de cançons!! Ai aquest avi… Fins i tot amb la mama ens acompanya a l’hospital quan el papa està treballant a l’orquestra…. Quina sort de tenir uns avis així…

Per cert, sabeu que aviat es celebrarà la setmana de la leucèmia i de les malalties hematològiques? Jo també hi participo. Ben aviat us n’explicaré més cosetes.

Apa, a veure si ara que sembla que el temps es posa a lloc també ho fan les meves plaquetes i els meus leucos.

Una petarrufa molt especial als meus avis.

Abril