Ostres! Al final em faré avorrida i tot. Sempre amb la
mateixa cançoneta…
Avui hem anat altra vegada a l’hospital a veure les doctores
i, com sempre, diuen el mateix: PACIÈNCIA!!! Ai mare... d'això no en recepten o
què? Perquè a mi se m'està acabant. I mira que en prenc de xaropets... a veure
si aquests doctors tan espavilats inventen un xaropet que em carregui de
paciència també. Estaria bé, no? Em sembla que mentre espero que inventin
aquest xaropet m'hauré de conformar cantant la cançó de les meves amigues
formiguetes. Potser així m'arriben les grans dosis de paciència que elles
tenen... Com que la tieta de lluny em diu que jo també en sóc una de
formigueta...
Doncs el que us deia. Aquesta vegada les doctores m'han dit
que ni he pujat ni he baixat. M’he mantingut. Ara bé, continuo amb totes les
meves pupes a l’hora de menjar. Amb el que m’agradava a mi menjar… Ah! I ara
estic vermella, vermella com un pebrot. Sí, sí. Sembla que hagi anat a la platja
a prendre el sol però… res d’això. És EICH cutani. De fet jo no he vist mai la
platja… Bé, de lluny sí perquè quan era molt petitona i vaig estar sis mesos
ingressada a Sant Joan de Déu estava en una petita habitació amb vistes al
mar!! Però és clar, em quedava tan lluny… Els papes em diuen que un dia m’hi
portaran i veurem arribar els vaixells carregats de peixets… però primer m’he
de recuperar. De moment dimarts hem d'anar un altre cop a l’hospital. A veure
si ara que sembla que arriba la calor les plaquetes i els leucos es desperten i
espavilen una mica… No diuen que a l'estiu tota cuca viu? Doncs a veure si ho
senten les meves analítiques això!!
Per cert, que ja no sóc una nena tan petita, eh?? Dissabte
passat vaig fer 18 mesos!! I a més a més tinc moltes ganes de caminar i ja he
començat a fer algun passet tota sola. Ostres… ara que m’animo i perdo la por a
caminar sola ara els papes pateixen per si caic… I és que he sentit a dir als
papes que a l’estar baixeta de
plaquetes una caiguda podria ser molt perillosa perquè un copet de res em
podria suposar una hemorràgia interna!!! Aquests papes no estan mai contents…
Ja veuran quan m'escapi a córrer...
Apa, una dolça petarrufa.
Abril
Abril bonica, sóc la teva cosineta Anna. Et volia dir que l'altre dia, quan et vaig veure, em va agradar molt tot el que feies: les cuinetes, el joc de construcció, els contes, els coixins de la iaia Rosa,... i com reies!!!
ResponEliminaAviat marxarem de vacances a Aïguestortes i des del Llac de St.Maurici t'enviarem totes les forces de la natura perquè les teves analítiques millorin i puguis sortir a jugar amb la Berta i jo. I pel mar no pateixis, que aviadet podràs tornar-lo a veure! És molt gran!
T'envio mil petons i mil abraçades.xxxxxxxxxxx
Hola Abril!! Sóc la Clara! Fa uns dies vaig estar parlant amb la meva veïna Vinyet per venir a fer-te una visiteta darrera el finestral de casa teva, però ens haurem d'esperar a conèixer-nos perquè he agafat la varicel.la i estic feta una coca!!!
ResponEliminaSi, si, la VARICEL.La en majúscules!! N'estic ben tipa. Es veu que tan a la llar d'infants com al poble hi havia una bona passa, i jo l'he ben agafada... Buff, tinc febre des de dimecres, que no vol baixar de 38°C/39°C i el cos ple de butllofes que em fan una picor...,i a més a més mocs i tos. Quina murga!!!
I a sobre, ho he encomanat a la mama, però com que ella ja la va passar de petita la varicel.la, doncs ara té unes angines de campionat.
Així que ja ho veus que també estem fetes unes coques.
Però no pateixis, que quan estigui ben recuperada parlarem amb els teus papes i et faré una visita amb la Vinyet, a veure si els teus leucos i plaquetes ens fan cas a nosaltres i els animem a ujar, i pujar...
Un petonàs al nas.
Clara, Anna i Marc
Formigueta xica!!!! Toc, toc!!!
ResponEliminaA hores d'ara ja deus tornar a ser amb els teus amics de bata blanca... A veure què diran avui... Segur que tot anirà bé, ja ho veuràs. I és que no t'has adonat que últimament rebies forces i energies per tots cantons? Saps per què? Doncs mira. Recordes aquells fulletons dels que un dia ens parlaves? Doncs els papes, els avis, els tiets i toooooots els seus amics van repartir-los sense parar. Per terra, mar i aigua gairebé... i tothom qui els rebia els tornava a repartir!!!! Així que entre tots vam acabar fent una pilota que Déu ni dor! Em sembla que tenies raó i a hores d'ara ja t'has fet ben famosa! I és que la la rebuda de la campanya ha estat molt bona, i els missatges de suport preciosos!!! Així que ja ho veus, aviat hauràs de començar el teu club de fans particular...
Així doncs, ara tenim mooooooltes més forces sumades i segur, segur que aquestes analítiques només podran anar amunt, beeeeeen amuuuuunt!!!!! :-)
I ja saps que si quan tornes de l'hospital estàs una mica de mala lluna i vols que la tieta de lluny t'ensenyi les floretes del seu jardinet, només has de fer que cridar-la des de l'ordinador del papa. Crida-la fort que t'ha de sentir entre bufera i bufera eeeeeh? A veure si traurà el cap aquesta tieta... ;-)
Milions de forces i petonets, preciosa!!!!!!!!!!
Estimada Abril, aviat tu i els teus papes ens podreu fer un màster en paciència i en com afrontar les dificultats de la vida!!
ResponEliminaDes d'aquí t'enviem totes les nostres forces amb una forta abraçada.
Estem molt contents de la teva gran activitat cuinera, ara has de retrobar el gust per tot el menjar que prepares, eh?
També molt contents perquè ja vols caminar, ja ho saps a poc a poc i bona lletra que tu d'això ja en saps. Je, je, ara els toca als teus pares perseguir-te per tot arreu com hem fet tots els papes, però és que tu als teus els tenies molt ben acostumats. Digues-los que vigilin amb les lumbàlgies.
Esperem amb alegria i ànsia saber més dels teus progressos tant exteriors com interiors i que ben aviat l'EICH acabi la seva feina i vagi deixant pas als leucos i a les plaquetes.
Rateta presumida!!!!
ResponEliminaNo t´ho creuràs! avui les teves amiguetes Arlet i Bruna, m'han deixat connectar-me a l'ordinador per escriure't!
Però m'han dit que perquè ets tu eh? perquè per una altra no m'ho deixen fer ;-p
Fa molts mesos que no t'escrivia, però de totes maneres, amb la mama estem en contacte diàriament i m'explica les teves batalletes! (les bones i les no tant...)
I també t'hem vingut a veure, així que ara ja poses cara a la foto de les teves dues amiguetes ;-)
Però volen jugar amb tu a l'aire lliure i banyar-se a la piscineta al teu jardí! però perquè això passi, has d'estar més forta... Avui la mama m'ha dit que a l'hospital t'han trobat molt baixeta de defenses... i mira que lÂrlet i la Bruna anaven cridant: pugeu! pugueuuu! amuuuuuuuuuuunt!
però es veu que estan sordes! la propera vegada els fotrem un "sonotone"!!!!
Com que desitgem el millor per tu i que vagis progressant, avui et dedicarem un petita oració que és perquè l'àngel de la guarda estigui al teu costat i doni una empenta a les teves defenses i plaquetes!valeeee?
àngel de la guarda,
dolça companyia,
no deixeu l'Abril mai sola
que sinó es perdria
mmmuaaaaaaaa!!!!!!!!!!!!!!!
Marta i companyia :-)