2 de juliol de 2013
Avui de l’hospital me n’he endut tres punxades. Una al ditet
per l’analítica, una al port-a-cath per passar les plaquetes i l’altre al braç
per posar-me l’injecció per veure si s’espavilen les meves defenses. Mira que
en sóc de valenta, eh? Però encara hi ha punxades que no m’hi acostumo. La punxadeta del dit per a fer-me
l’analítica, encara. Ja no ploro i fins i tot els dic a les infermeres el què
han de fer. Amb gestos, és clar! Però això que em punxin al port-a-cath que
porto al pit… buf! No ho acabo de portar gens bé. I l’injecció del braç… ahh!!
Quina pupa que fa!!! A la mama li han dit que els nens grans es queixen molt
del mal que fa.
Doncs ja ho veieu. Avui estava més baixeta que mai. Com diu
la meva tieta de lluny… a veure quin metge de la bata blanca inventa el xaropet
de la paciència!!! Jo en tinc molta però ja se m’està acabant! Esperem, però,
que aquesta paciència serveixi per a fer net del tot.
Divendres les doctores em volen tornar a veure. Tan de bo
les plaquetes i els leucos arrenquin d’una vegada!!!
La resta dels dies a casa han estat tranquil.lets tot i els
meus mals de panxa i de boca. Em passo els dies jugant i aprenent moltes coses.
Dissabte em va venir a veure el tiet David i la Júlia. Amb
ells vaig jugar a la cuineta i els vaig preparar un bon cafè. També em va
visitar el tiet Josep Maria de Santpedor i la Maria. Em van veure tan canviada…
ah! I em van portar un gosset que fa tan riure… Li apretes un botó i canta i
balla i mou les orelles!!! Quan
tinc pupes o estic trista, els papes el posen en marxa i m’hi faig uns bons
farts de riure. Ah! I sabeu què? El tiet em va dir que quan em posi bona,
juntament amb la Jana, la meva nova cosineta, anirem al Camp del Barça!!! Ja en
tinc unes ganes…
I avui a Barcelona ens hem trobat a la Núria, una amiga dels
papes. M’ha regalat una pila de cubs amb animalons. M’ha agradat molt i, com
que ens hem hagut d’esperar tanta estona a l’hospital de dia, doncs hi he jugat
molta estona i m’ho he passat d’allò més bé! Gràcies Núria!!
I res més. A esperar que les plaquetes i els leucos es
despertin i pugin, i pugin….
I avui, una petarrufa molt dolça i especial per a la meva nova
cosineta Jana. Shhht! Que no es desperti…..
Abril
Hola Abril,ospa que contens ens as fet,el veure que te agradi i juguis amb el ninutet que balla,la veritat es que a vegadas,no fan falta grans cosas,per ser faliç,i fer faliç a els altres.Be ja a arribat la teve cosineta Jana,ella encare no sap que es el Barça,pero mol abiat ja li farem viura,be contu amb tu per que me ajudis,i me acompañis,al cam nou,dons sera tota una festa,visca el Barça.Molts i molts petunets,i una abrasadeta de la Jana,siauuuuuuuuuuuuuuuuuu
ResponEliminaPreciosa nostra!!!!
ResponEliminaOstres que aquest tiet ja et posa deures per quan estiguis bona... bé, deures, deures... així que aniràs al cap del Barça amb ell i la Jana?!?!?!? Viscaaaaaa! Em sembla que la tieta i el tiet de lluny estaran una miiiica gelosos... o potser s'hi apuntaran i tot!! :-p
I doncs, què diuen els teus amics de bata blanca? Els ho has demanat si ja han inventat el xaropet màgic de la paciència? Ai, ai... segur, segur que serà per fer net del tot, ja ho veuràs!!!! :-)
Abril, avui els tiets de lluny tornen a pensar moltíssim un tu i envien moooooltes energies als teus leucos i companyia perquè les analítiques ja s'hagin recuperat una miqueta!!! Vinga, vinga, vingaaaaaaaaa!!!
MuuuUuUUuUUuUUuUuUuaaAAaAaaaaa!!!!
Hola guapa! segueix com fins ara i ja veuràs com tot tornarà a la normalitat. N'estem convençuts. Una forta, llarga i dolça abraçada per a tu i pels papes des del Pirineu.
ResponEliminaPetarda!!!!
ResponEliminaEm sembla que el teu blog ens fa una miiiica la pirula eeeeh? Ahir la tieta de lluny et va enviar un missatget i el bloc se l'ha menjat amb patates!!!!! Però bé... aquí em tens un altre cop!
Avui la tieta de lluny pensarà moooolt en tu! Un ocellet m'ha dit que t'espera un dia mooolt llarg, amb molts xaropets i estones molt llargues amb els teus amics de bata blanca... però no pateixis gens, segur que tot anirà perfecte i farà que els teus leucos i companyia vagin pujant amuuuunt i beeeen amuuunt! Saps? La tieta de lluny ahir et va enviar l'abraçadeta més gran del món mundial perquè et fes companyia tota la nit i tot avui, fins que tornis a casona. Així segur que ni les punxadetes faran malet ni les estones d'espera es faran gaire pesades... La vas rebre oi? La tieta te la va enviar des d'un altre país aquesta vegada, des d'un lloc a on parlen una llengua una mica estranya, molt més complicada que la que parla el teu amic Mousy... però em sembla que la tieta hi va posar el prefix correcte, així que segur que la vas rebre sense cap problema. Oi que sí!?
Vinga, valenta, que d'aquí a unes horetes ja tornaràs a ser a casona!!!!!!!!!!!!
MMMmmmMmMmMMuUuuUUAaAAaAa!!!
Hola, petitona. Tu no ens coneixes, però nosaltres sí. Hem vist moltes fotos teves, anem llegint tot el que ens vas explicant i, fins i tot, et vam venir a veure un dia a casa teva. Tu no te'n recordes, però nosaltres pensem molt sovint en tu. Encara sembla que et veiem quan vas treure el cap al jardí buscant formiguetes amb la iaia. Perquè vaja família que tens! D'això no et podràs pas queixar.
ResponEliminaSaps què?, ara semblem "tontes", perquè sempre solem enrotllar-nos molt, però tot això que t'està passant se'ns ha menjat totes les paraules. Una cosa sí que et direm, i és que ens vam enfadar molt quan ens van dir que tornaves a ser a l'hospital amb un altre malet. No hi ha dret!, vam cridar. Però, com que ja som una mica velletes (ep!, no gaire, eh!) hem après a fer una cosa, que als teus papes els ha tocat aprendre més aviat que a nosaltres: a guardar l'enrabiada i la tristesa en un sac ben lligat i a fer-nos molt amigues d'una senyora que es diu Esperança.
A vegades a aquesta senyora li costa una mica de venir i poc de marxar, però, mira per on, tu pots ajudar a què vingui aviat i es quedi molta estona. Que, com? Doncs amb un somriure. Abril, fes el que puguis per fer una rialleta al papa i a la mama.
Quilos de petons.
Ma Pilar i Ma Àngels