9 de juliol de 2013
I per què no s’acaba tot això d’una vegada…. És molt injust
que els nens haguem de passar per tot això… perquè n’hi ha tants de nens
malalts com jo… Tothom hauria de passar una tarda per la planta d’oncologia
infantil i s’adonaria del que un té….
Leucèmia, limfoma, càncer infantil bufff! Són unes malalties
que no haurien d’existir per a ningú, però encara menys per als nens!!! I és
que quan un metge diu als papes que el seu nen o nena els passa això… no hi ha
paraules per descriure-ho. Als papes els ho van dir quan tan sols tenia cinc
mesos i un dia i mireu, encara estic lluitant. I el que em queda… i és que és
tan llarg el camí, i ple de pors, entrebancs, incerteses… Però no us penseu.
Per tossuda jo!!!
Divendres passat me’n vaig endur un munt de punxades de
l’hospital. Em sembla que ja no sabien on punxar-me més. Analítica al dit,
factor al braç ( sí, sí, aquell medicament per espavilar les defenses) i al pit
per a passar-me les plaquetes de la setmana…
Avui també m’hi he passat el dia a l’hospital. Primer analítica i
després m’han passat gammaglobulines. Quines paraules, eh? Jo encara no sé
parlar però en sé un munt de paraulotes d’aquestes. Voleu saber què són? Doncs
us ho explico. Són una mena de proteines que hi ha a la sang que porten molts
anticossos que serveixen per a detectar possibles bitxos i atacar-los. Com que
el famós EICH m’està deixant sense defenses i, amb el factor no n’hi ha prou,
doncs m’han posat això. Gammaglobulines. Ostres! Les han de passar tan a poc a
poc que triga quatre hores!!! I després, com no, més plaquetes!! Ja ho veieu.
M’he passat el dia a l’hospital. Sort que sóc espavilada i he aprofitat bé el
temps….
I dimarts… tornem a tenir examen. Sedació i extracció moll
d’os. Els metges volen descartar que torni
la malaltia. Esperem que aquesta vegada em vagi millor que l’última. Em vaig despertar amb molt mal i ni amb Nolotil em passava. I jo vinga cridar de mal. I els papes estaven amb una cara d’espantats….
la malaltia. Esperem que aquesta vegada em vagi millor que l’última. Em vaig despertar amb molt mal i ni amb Nolotil em passava. I jo vinga cridar de mal. I els papes estaven amb una cara d’espantats….
La cara que tenen ara els papes és de nervis. Fins que no
sapiguem els resultats… diuen que aquest control és molt pitjor que passar un
d’aquells examens de violí o de piano, o unes oposicions. I és que aquesta
prova és la més important de la
seva vida. I ens en queden tantes com aquesta… Però els tres fem pinya i
això s’ha de notar, no? I amb els avis, família i amics que tenim…
Bé, doncs una petarrufa i a aprofitar la setmaneta que em
queda, que dimarts serà un altre dia d’aquells que no haurien de passar els
nens. Ah! I si teniu temps i voleu ajudar i, a la vegada, sentir-vos bé… doncs doneu sang que ja veieu que
jo i molts nens en necessitem molta!!! I no diem si us feu donant de
medul.la!!!
Abril
" Aquell dia estàvem caminant com sempre, i aleshores, així com si res, algú va parar la pluja, i el sol va sortir". (Forrest Gum)
ResponEliminahttp://www.youtube.com/watch?v=VWoUcB7y4hw&feature=share&list=RD02VyRbyP3Daxs
Segueix corrent endavant, nina, tu, els teus papes i tota la teva família que tan t'estimen.
Berta
M'afegeixo a la Berta, i estic segura que el sol sortirà per sempre. Tal i com li deia al papa, sou un exemple de fortalesa, d'amor, d'estimació, i això ningú us ho pot rebatre! És cert que les paraules són complicades però el papa ens ho explica tant bé, que sempre sabem com et trobes. Et diré un secret: l'altre dia, en el marc de Cotlliure, mentre escoltava l'adagio del concert de Bach i mirant al papa, em va venir una emoció intensa, difícil d'expressar amb paraules. Espero que rebeu tota la nostra energia que dia a dia us anem enviant. Sé que no és tant forta com el tractament, però et ben asseguro que volem que us ajudi a continuar lluitant!
ResponEliminaUn petó molt gran als tres, i sobretot el papa i la mama que tinguin clar, que el primer ets tu! :)
Que vagi bé el dimarts. Segur que els resultats són tant positius com els examens i les opos que han passat els teus pares al llarg dels anys. Més no t'hi pots esforçar baldufeta.
ResponEliminaUna petarrufa de l'Anna i la Berta
Abril!! que vagi molt bé demà! Segur que superes la prova amb molt bona nota! Molts ànims bonica que ho estàs fent molt bé! Ets una valenta i una lluitadora!
ResponEliminaUna petarrufota ben gran!!
Anna Costa
Abril, preciosa!!!!!!!
ResponEliminaEls tiets de lluny ja fa dies que pensen en tu més del normal... i és que saben com n'és d'important la prova de demà! Saps què farem? Doncs mira. Els tiets estan convençuts que si tots els que tan t'estimen tanquem els ulls ben fort, ben fort, pensem en tu amb totes les nostres forces i desitgem més que res en aquest món que tot surti bé i que poc a poc vagis estant més a prop de posar-te bona del tot i per sempre...doncs rebràs tantes energies que segur que no pot ser d'una altra manera! Ja ho veuràs preciosa... demà, quan tanquis els ullets, imagina't tot el que faràs quan estiguis bona del tot i deixa't omplir per totes les forces, energies i desitjos que des de la distància t'estarem enviant i ja veuràs que quan obris aquests ullets tan preciosos tot haurà anat bé. I és més, quan tornis a ser a casona i ja tinguem els resultats, ho celebrarem amb un bon Skype. Què et sembla???
Descansa moltíssim i ens veiem demà... des de la distància, els tiets de lluny seran beeeeen a propet!!!!
MuuuUUuUUUUUUuUUuuUUuaAAAAAAAaaAA!!!
Hola ABRIL,ja veuras que tot anira super be,ets molt valenta,i sagueixes guanyan totas las batalles,es a dir que el enemic,abiat es cansara i marxara cagan llets de por,i tu cantaras VICTORIA.Comensem a parlar de celabracions ,dons tenan que ser sonadas,tal i com et mareixas i molt mes,una de ellas en el camp del Barça,i els papes,en un bon valneari,i tots tots tots,sensillas pero grants festas,fins que el cos ens digui prou.Be prinsesa fins molt abiat,petunetsssssssssssss
ResponElimina