12 d’agost de 2013
Avui hem fet uns petits passets endavant tot i que encara estem esperant que passi el doctor que ens ha d’explicar com està la meva inflamació i si ja sap quan em podrà treure el trasto del coll. Mira que es fa esperar…
Un primer passet, i important, ha estat baixar-me la cortisona a la dosis que ja em prenia a casa, que no és poca, però molt menys que la que em donaven ara fa tres setmanes. Ah! I ja me la donen amb xaropet!!
Una altra bona notícia és que ja m’han tret els antibiòtics. Suposem que és perquè el bitxet de la sang ja l’he vençut.
Un altre passet és que ja no vaig conectada a res, excepte la mica d’oxigen que m’ajuda a estar millor. Fins i tot m’han tret el suero. I és que han vist que si continuo menjant així ni aquest necessitaré. Només em conectaran a la bomba quan em surti la tensió alta.
Avui també he tingut el mono dels fideuets. Fins i tot les infermeres riuen… No sé per què… Si tinc gana… Si no menjo, perquè no menjo. Si menjo, perquè menjo… Els grans… no hi ha qui els entengui!! Mira, no sé què els hi trobo a aquests fideuets, però em vénen molt de gust. Fins i tot per esmorzar!!!
Avui m’ha vingut a veure el Cassià i els seus pares. Bé, com que no puc rebre visites, m’han vist de lluny. En Cassià és un nen tan valent com jo. Pobret, quan era petit també va estar molt malaltó… també va fer un viatge en un camerot com jo. M’ha portat un llibre d’animals preciós. Ara la meva habitació ja quasi sembla una biblioteca!!
I és que hi ha tanta gent que em vol venir a veure… l’altre dia va venir la Berta, els papes m’ho van dir, però jo no la vaig poder veure… Tinc unes ganes de poder jugar amb ella i l’Anna i que m’ensenyin aquells ballets tan bonics que saben fer…
Bé, esperem que demà ens vingui a veure l’otorrino i ens digui si s’ha mirat les fotos de la ressonància i a veure com ho veu.
Una petarrufa,
Abril
Hola Abril,
ResponEliminafa molta il·lusió llegir les teves paraules i veure que ja estàs més contenta i amb ganes de menjar, de jugar, de riure, ... És una molt bona notícia! A veure què diu avui l'otorrino, i ben aviat a casa.
Un petó enorme princesa!
Abril, m'uneixo al comentari de la Teresa. Quina il·lusió que vagis a millor!
ResponEliminaEl dia que vam venir a l'hospital per les proves de la Berta sabiem que no podiem entrar a l'habitació a veure't. La Berta, ho tenia claríssim. Sap què són les estades a l'hospital (tot i que no hi ha ni punt de comparació), però va dir: no entréssim pas que per culpa nostra no se li allargui ni un dia! Vam estar contentes de poder parlar amb els pares. Els trobem a faltar molt, també.
Aquesta cap de setmana hem anat a la platja i mirant a l'horitzó he pensat molt en tu i en que ja toca que puguis tornar a casona. Hi van haver les llàgrimes de St. Llorenç i tota la família junta vam demanar el desitg que un munt de gent demana per tu.
Abril, bonica, que passis un bon dimarts. Esperem que totes les notícies siguin bones. No bones, boníssimes!
Un petonet molt dolç de part de l'Anna i la Berta.
Visca molt, Abril! Visca mooooooolt!
ResponEliminaPreciosa!!!! Aquí tens un petonet de formigueta a formigueta.... uuuuiii quin passet més guai que farem demà!!! ;-)
ResponEliminaMuuuuUuuuuUUUuuuUuuuaaaAA!!!!
Pd: Ah, i un altre per la marona que em sembla que també el necessita... MUUUUuuUUUuuUUuuaaAAaaaAa!!!!