Dia +261

16 d’agost de 2013

La nit passada la vaig passar  malament. Bé, això ha dit la mama. Estava molt nerviosa, no parava de donar voltes i jo m’empipava i plorava. La mama m’havia d’agafar a braços o estirar-se al meu costat. Vaja, que jo no he descansat i la mama no ha aclucat l’ull!! Potser és que ja em temia la prova del matí…

A primera hora del matí els papes m’han ben rentat i m’han posat un d’aquells pijames d’aquí a l’hospital que són tan lletjos i que em van tan grans. I, juntament amb el MIC, m’han portat d’excursió cap  a quiròfans on m’han donat aquell xaropet per adormir-me. M’han fet la laringoscòpia. El doctor ha dit als papes que ho veia millor tot i que encara hi veia una cicatriu a sota la corda vocal paralitzada.

Encara no saben ben bé el què. Segurament és una suma de moltes coses. Per això la setmana vinent em faran una fibroscòpia. Aquesta prova em molestaran molt. Em passaran un tubet pel nas fins a la tràquea i sense adormir-me gens!!! És per a veure tot l’aparell fonador en funcionament. A partir d’aquí faran una valoració de tot plegat.

Quan m’he despertat me n’he adonat que m’han posat una altra via al braç. Ostres… ahir em van treure la que portava perquè em feia mal i avui una altra!! I és que amb una mà no puc jugar!!! Després de la prova he arribat a l’habitació molt tranquil.leta i amb molta gana. Quan m’han deixat menjar, sabeu què m’ha vingut de gust? Doncs… uns bons fideuets!!! Després hem jugat una bona estona i fins i tot he pintat un dels dibuixos que l’Ona, la meva companya de batalles, m’ha fet per a mi.

Al vespre estava calenteta i… febre!!! Ostres… Ara que les analítiques pujaven… la doctora de la nit ha dit que aquesta febre podria ser deguda a la intervenció. Aix… esperem que sigui per això… Més no…

A veure si demà estic millor. Ara que començava a tenir ganes de jugar…

Una petarrufa,

Abril