Un passet de gegant!!!Avui sí que he fet un passet. I dels grans. I això que no ens ho esperàvem!!!
Ara mateix us escric des de la UCI dels nens de la Vall d'Hebron. No us espanteu. Estic bé. Us ho explico:
Avui, de bon matí, s'ha presentat a l'habitació el meu otorrino i els ha dit als papes que al cap d'una hora em baixaven a la UCI i em treien el "trasto" del coll. Visca! Per fi!!! Ara bé, m'hi havia de quedar 24 hores per veure si aguantava bé la respiració.
A les 11 ja estàvem tots tres junts conectada amb molts fils i amb una mena de tele que no paren de sortir números de colors i uns dibuixos que semblen un dels meus.
De moment els doctors diuen que tot va bé. Això de bé... Què voleu que us digui... Em moro de gana!!! I és que no m'han deixat menjar res en tot el dia per si hi hagués alguna urgència i m'haguessin de donar aquell xaropet que em fa dormir. I jo tinc una gana.... Només penso en aquells fideuets que menjava a tota hora...
Aquesta vegada el "trasto" no me l'ha tret la mama. I mira que jo feia dies que deia que volia que me'l tregués ella... L'otorrino, en un moment, l'ha tingut fora. Com que mhan hagut d'immobilitzar el coll amb les mans del doctor i de les infermeres, i estava molt baixeta de plaquetes, m'ha quedat un coll... Tot és una hematoma!!! Ben negre i morat. Fa una cosa... Després, a la tarda, m'han passat una bona dosi de plaquetes.
Quina sensació tan estranya!!! Després de molts dies m'he sentit la veu!!! I quina veueta al principi!!! Semblava un gatet escanyat!!! Una veueta fluixa, esquerdada... Sort que a mesura que anàven passant les hores se m'ha arreglat una mica més...
I per als papes sentir-me altre vegada el plor... Almenys ara a les nits podran aclucar els ulls perquè saben que si ploro em sentiran que fins ara era un neguit....
I quina cosa això de no sentir el sorollam dels meus moquets. Encara en tinc, i en seguiré tenint uns dies, però no és pas el mateix!!! M'han fet una placa per veure que els meus pulmons estiguin bé i els han vist molt bé.
Al matí i a la tarda l'habitació de la UCI l'hem omplerta de cançons i contes. Així hem passat més bona estona. Menys quan em venia l'atac de gana o quan entrava una bata blanca que tornava a fer anar el meu ditet ben convençuda!!
Si tot va bé, demà tornarem a l'habitació de la planta i ens hi estarem encara uns dies per tal d'assegura-nos que tot segueix bé i que, per tant, no m'han de tornar a posar un altre trasto d'aquests al coll.
Espero que tot evolucioni bé. Tinc unes ganes que s'acabi tot això i tornar a casa...
Una petarrufa,
Abril
Preciosa!!!! Ja t'han donat una mica de menjar o t'has acabat menjant els llençols?!?! Ai quin patiment...!!! Esperem que aviat puguis tornar a menjar aquells plats de fideuets que tan t'agraden... o encara millor. Que et deixin anar a casona aviat i puguis menjar el menjar de la mama que és taaaaaaaaan i taaaan bo!!! mmmmm!!!!!!!!!
ResponEliminaMuuuUUUUuuuUUuuuaaAAaaAa!!!!