Dia +276

31 d’agost de 2013

Ostres, quin pal això de la UCI… sort que avui ja estic dormint tranquil·lament a l’habitació de la planta! És que tela marinera!!! He passat tant fred… fins i tot el termòmetre li costava de pujar! A més a més entraven constantment a enredar-me, estava lligada per un munt de fils, hi havia tanta llum… i els pips pips de les màquines quasi m’han deixat sorda!!!

A les 7 del matí m’han vingut a tirar una foto quan jo estava tan tranquil·leta dormint!!! I per si no n’hi hagués prou, no m’han portat teca!! I amb la gana que tenia jo!!! Al final, aquest matí, i després de molt insistir, m’han portat llet. Només 50 ml!!! Però si els nadons al néixer ja en prenen més!!!! I és clar, me l’he begut en un tres i no res.

Sort que a mig matí, veient que tot anava bé, m’han pujat de nou a planta. Jo ja esperava la meva safata de menjar però…. Fins al cap de tres hores res de res!! I després un altre biberó de 50!!! I jo que em moria per uns fideuets…

A la tarda ja me n’han deixat prendre 100 ml de llet però jo no l’he volgut. Em moria de gana però volia “xixa” de la bona. Després de passar la tarda com he pogut (pobres avis…) hem parlat amb les infermeres i, finalment, m’han dut la safata del menjar. Un caldo i mig de fideuets!!! I demà… ja podré menjar amb normalitat.

Els doctors de moment han dit que estic responent bé. M’han posat una mena d’ulleres al nas que em va passant una mica d’oxigen. Però com que saturo molt bé, segurament demà ja m’ho treuran. Que per cert, em fan una nosa…

Ahir em van tornar a pujar molt la cortisona per tal que no se m’inflamés la zona de la tràqueo. En els següents dies me la tornaran a baixar de mica en mica.

M’he passat el dia, a part de rondinar perquè volia menjar, provant i escoltant la meva veu. Quina meravella això de poder fer diferents sons… Ja quasi ni m’enrecordava!! hi ha hagut una estona que semblava ben bé una cantant fent els seus exercicis de veu. Tot i tenir una corda paralitzada… Déu n’hi do la veu que treia. Al començament era molt suau i fluixeta ,però, de mica en mica, ha anat millorant. Ah! I sabeu què faig? Una cosa que segur que cap de vosaltres sabeu fer. Petarrufes amb el coll !! Sí, sí!! I fins i tot de vegades em surt algun moc! Tinc el forat de la tràqueo tapat però, al ser encara molt tendre i obert, encara tinc “escapes” d’aire i això fa que faci petarrufes!

Ostres, però és un gran què això que no m’hagin d’aspirar els mocs amb les sondes a la tràqueo… Ara en tinc algun però, de mica en mica, els vaig expulsant jo mateixa estossegant.

Ahir i avui passets de gegant. Ara a recuperar-me bé i a veure si ben aviat em deixen anar a casa.

Una petarrufa molt especial al meu tiet Ramon.

Abril