Ahir va ser un dia gens agradable per mi. Només entrar a l’hospital, el meu ditet ja anava de bòlit dient que no. Com que no em feien cas, em vaig haver de posar a plorar. Tot i així, no va servir de res. Cada vegada ens apropàvem més a l’hospital de dia. Jo estava nerviosa i, per distreure’m l’estonada que ens vam haver d’esperar, els papes no van parar de passejar-me amunt i avall.
Quan finalment ens van cridar no van parar de fer-me coses. I jo, escarmentada per tot el que em van fer al llarg de la meva última hospitalització, plorava cada vegada que s’acostava una infermera o doctor/a. Primer punxada al port-a-cath, analítica i plaquetes. Un cop aquestes van haver passat, s’obre la porta i ja veig el meu otorrino amb la seva maleta. Aix… aquella maleta no m’agrada gens... Ja la recordava de l’altra vegada. La va obrir i va treure un munt de tubs amb una llumeta… i sabeu què? Doncs que em va passar un d’aquells tubets amb llum pel nas!!! El papa ajudava el doctor a gravar tot allò que es veia per aquella llumeta. Sort en vaig tenir de la mama que m’aguantava a la seva falda mentre em feien la prova…
Quan el doctor va acabar ens va dir que, tot i tenir menys pas d’aire degut a la paràlisi de la corda vocal, creia que tenia suficient pas per a respirar. Tot i així el mes vinent em vol tornar veure i, segurament, em voldrà fer una prova a quiròfan per tal de veure-ho tot de manera més precisa.
Els meus leucos i la meva hemoglobina s’havien mantingut i les plaquetes havien baixat, però molt poquet. A més a més, em van baixar una mica la cortisona. A veure si em començo a desinflar…
Però quan vaig arribar a casa vaig tenir la meva recompensa. Un bon plat de sopa de fideuets de la mama que encara és més bona que la de l’hospital!
I ara… deu dies de festa!!! Sense anar a l’hospital! Deu dies sensers per a jugar a casa. Sense punxades, ni bates blanques. Això sí, amb les cures diàries del coll, els meus exercicis de braços i cames i els meus 13 xaropets. Però què és això comparat amb tot el que he passat?
Una petarrufa,
Abril
Iujuuuu!!! Abril, què bé 10 dies de casona! ui, ui, que tremolin els papes que et posaràs super forta i no hi haurà qui et pugui parar!
ResponEliminaI quin riure la foto amb aquestes cuetes, la pipa i les ulleres!
Abril, disfruta molt i molt de la teva caseta, juga, i juga i fes molts exercicis de braços i cames, perquè quan hagis de tornar a l'hospital per les proves els hi puguis fer una bona Butifarra i marxis corrents!
Des de Girona mil petarrufes ben dolcetes!
alba
Hola Abril,
ResponEliminaEncara que fa molts dies que no escrivim, si que et seguim en totes les teves cròniques. Estem supercontents que estiguis tants dies seguits a casa, ara et toca treballar per enfortir aquestes cametes i bracets, eh? Ostres, t'estàs fent molt gran, ja portes cuetes als cabells!!
I a més sembla que la teva nova medul·la s'ha posat a treballar de valent, visca!! Esperem poder venir a veure't ben aviat.