Quants dies sense escriure res. Ja devíeu pensar que me n’havia oblidat… Doncs no. El que passa és que entre tractaments, visites als hematòlegs, a l’otorrino, i tota la feinada que tinc a jugar a casa i a fer els meus exercicis per enfortir les meves cames i braços… és que no he parat!!! És que una setmana a casa passa molt més ràpid que una setmana a l’hospital, i mira que els papes diuen que les hores són les mateixes….
Anem per parts. Les meves analítiques sembla ser que comencen anar per bon camí. Els leucos i l’hemoglobina han pujat per sí soles. Les plaquetes han baixat, però molt més a poc a poc. I els dos exèrcits de bitxets sembla ser que els he vençut! Ara creuem els dits que no tornin…
A les nits continuo amb els meus malsons i amb el dormir malament. A més a més, els sorollets han tornat i els papes estan molt nerviosos. Fins i tot, a la nit, vénen de puntetes a la meva habitació i em graven com respiro. Tenen una por que m’hagin de tornar a posar la tràqueo… Jo espero que no perquè ho vaig passar molt i molt malament. Divendres el meu otorrino va escoltar els sorolls i li va semblar que torno a tenir poc espai per passar l’aire al respirar. Dimarts em tornaran a fer aquella prova tan empipadora per mi, la fibroscòpia, per tal de veure com ho tinc tot plegat. Mentrestant els papes continuen fent-me les cures i jo, és clar, plorant. Però cada vegada menys.
I a casa… hi estic tan bé!! Jugo tot el dia, pinto dibuixos, enganxo gomets, faig els meus exercicis, menjo amb molta gana els menjars que em fa la mama… i qualsevol, cosa em fa riure. Només em faltaria dormir bé…
Una petarrufa,
Abril
Ufffff! Abrils, ja tornàvem a estar preocupats! Feia dies que no sabíem res de tu, i ja no sabíem què pensar...
ResponEliminaQue bé que hi estiguis tan bé a casa, que bé que els exercits de bitxets ja estiguin fora de joc, que bé que juguis molt i que estiguis tan contenta.
A veure si tenim sort i no cal que et tornin a posar el trasto aquell tan empipador!
Saps una cosa? la mama avui ja patia perquè no sabíem res de tu, i li ha demanat a la mama de la Vinyet si sabia alguna cosa. L'Anna, la mama de la Vinyet ha fet d'investigadora i ha parlat amb la teva mama, i ens ha passat tota la informació.
T'enviem moooolts petons, abraçades i pessigolles .
Clara, Anna i Marc
Bon dia Abril,
ResponEliminacom a casa no hi ha enlloc! Que bé que puguis gaudir del teu espai, de les teves joguines, i és ben cert que quan estàs ocupada i entretinguda, les hores passen molt més ràpides malgrat siguin les mateixes, com diu el papa. Menja molt per estar ben forta per quan surtis al carrer, i juguis amb els teus companys d'escola, de poble, de barri... I a veure si els sorollets deixen de fer soroll i podeu descansar tots molt millor! Us ho mereixeu! ja ens aniràs donant notícies!
Molts petons princesa i una abraçada ben gran pels papes.