Ahir va ser un altre dia d’hospital. Tot i així, aquesta vegada em van enredar ben poc. Tan sols l’analítica del matí. Això sí, vam marxar tan i tan d’hora… que el sol solet encara dormia!!! Els papes fins i tot em van haver de despertar, cosa estranya en mi… i és que ahir molt d’hora les doctores de l’al.lèrgia ja em volien veure i, abans, ja m’havien d’haver fet l’analítica!!
Al final, però, no em van fer les proves de l’al.lèrgia perquè com que encara prenc cortisona aquestes sortirien alterades i no serien reals. O sigui que les doctores només van parlar amb els papes. A mi això ja em va agradar! Que parlin, que parlin…
Després vam esperar una bona estona els resultats de l’analítica. Vam esperar-nos a dalt a la planta perquè jo pugués jugar a la sala de jocs. Vaig anar a la cuineta, vaig agafar un cistell ple de verdures i ja em veus passejant per tota la planta de l’hospital comprant verduretes!! Hi havia papes i mames que ens miraven i reien… no se pas per què…Al cap de molta estona va venir la doctora i ens va donar els resultats. Les meves analítiques continuaven molt estables. Era una bona notícia!! Tot i així les meves plaquetes estan molt per sota de les d’un nen sa. Ara, però, almenys s’han estabilitzat una mica més amunt. Aix…. A veure si pugen d’una vegada…
I ens ha donat 15 dies de festa!!! Però em sembla que haurem de baixar abans… a les nits torno a fer molts sorollets quan respiro i això als papes no els agrada gens. Dormen amb les orelles a la meva habitació i només pensar en una altra tràqueostomia es posen malalts. Per això van anar a parlar amb la infermera del meu otorrino per si em visita ben aviat… Ostres… ara que tenia molts dies per oblidar-me de l’hospital…
-“Què farem? Què direm?! I aleshores se’ls ha de demanar que facin alguna cosa perquè sinó s’enfaden molt.
Doncs aquest minairó la Clara me l’ha regalat perquè sigui un company meu en aquest viatge tan dur que m’ha tocat fer. El tinc a la meva habitació, ben apropet del meu llitet, perquè m’ajudi molt a fer plaquetes i leucos, a fer fora del tot la malaltia, a ajudar-me a respirar bé… en definitiva, a recuperar-me del tot perquè ben aviat pugui jugar amb ella i amb tots els nens, anar a l’escola… i allunyar-me una mica dels hospitals!
Ah!! I sap fer unes abraçades que són màgiques!! Ho curen tot. Com aquelles del conte de “La meva mare és MÀGICA!”. Gràcies Clara! Gràcies Vinyet!
Una petarrufa a tots aquells que tan m’estimeu i penseu amb mi.
Abril
Abril preciosa!
ResponEliminaA la Vinyet i a mi ens va encantar venir a jugar al teu jardí, i amb tu també encara que fos des de no massa a prop... Ens costava una mica això de no tocar-te, ni fer-te petons i abraçades, però de ben segur que aviat ho podrem fer!
Quan tu vulguis tornarem a fer-te una visita, i jugarem amb el teu tobogant, el gronxador, direm coses als peixets de l'estany, i si vols jugar a "fet i amagar" estarem encantades. Segur que devies quedar ben rendida alquell vespre.
Tu fes molt cas a la teva fisio i als papes, que de segur que avita les teves cames ja voldran caminar, i quan el Minairó hagi treballat molt i t'hagi a judat a fer més plaquetes i tot estigui controlat, podrem jugar, i cantar, i abraçar-nos...
Una abraçada màgica per als papes i un grapat de pessigolles per tu.
Clara, Anna i marc
Taaats? Hola Abril!!!! Ai! Quan de temps eh!!! Et segueixo espiant des de molt lluny quan puc! Veig que estàs valenta, contenta i cada dia una mica més gran, en tots els sentits. Crec que t'estàs convertint en una nena tan i tan especial...! Jo sé que és molt injust el que t'ha tocat aguantar, a tu i als papes... Però és que la força que desprens és taaanta! Saps què? Vaig anar a veure uns nens i nenes petits, petits... Que estan lluitant igual que tu. Em sembla que cada un d'ells té un vaixell com el teu. I també volen arribar a terra ferma per poder, com tu, ser nens sans i créixer feliços envoltats dels que els estimen i de les sorpreses que el món els vol oferir. Fes moltes petarrufesi estima molt a tots aquests metges i tripulants de bata blanca, a tots aquests somriures que segur que et trobes quan vas a l'hospital, perquè tots ells t'estimen molt i t'estan donant tot el que tenen. Bé, tu els pots fer tantes llengotes com vulguis quan tinguis un mal dia, jijij! I, sobretot sobretot, recorda a la mama i al papa que aquest món de coloraines, música, històries i somnis que esteu construïnt junts cada dia, tenen un poder, una força i una màgia que estic seguríssima que t'empeny cada dia una mica més endavant, com fortes onades que t'acompanyen i et guien cap a terra ferma. No tothom ho té, això...
ResponEliminaAh... Els vaig regalar aquesta cançó... http://youtu.be/MKC-Jd7KN64 Els vaig dir que era de part d'una grumet molt valenta de Santpedor, a Catalunya. A una de les nenes, mentre em pentinava els cabells, li vaig demanar en què pensava mentre escoltava aquesta musiqueta... I em va dir que la va fer pensar en tu. Ella, la Dihyia, també t'envia una forta petarrufa des d'Indonèsia.
Berta
hola Abril guapíssima. Ens encanta sentir bones notícies de part teva.
ResponEliminaT'hem de venir a veure ben aviat!!