4 d’octubre de 2013
Ahir vam tornar a l’hospital.
Quan em van punxar el dit per a fer-me l’analítica la sang rajava sola!!! Al sortir, la mama em va netejar com podia perquè tota jo anava plena de sang i em va haver de posar un munt de tiretes. Aaaaix… deia la mama…. Avui tocarà passar plaquetes…. Això que ragi tanta sang no li va agradar gens. És per això que a mig matí em va posar aquella cremeta màgica que fa que no em senti tant de la punxada d’aquella agulla tan gruixuda que em punxen al pit, al port-a-cath.
La sorpresa va ser quan vam entrar i la doctora ens va dir que les analítiques estaven molt bé. Hemoglobina igual de bé, els leucos havien pujat força i les plaquetes, encara que em falta moltíssim per arribar a les d’una nena sana, s’havien estabilitzat en una setmana. O sigui, que res de transfusió! Res de punxada!!
Aquesta vegada no em va baixar la cortisona. No cal córrer. Ara estic una mica més vermelleta i cal contrlar-ho bé.
I la súper llaga de la boca… ja l’he vençuda! Ara, no diríeu mai el que em passa?
Doncs que no hi ha manera que trobi la gana. L’he ben perdut. Ni fideuets, ni formatgets… res de res. Tots tenen uns treballs perquè mengi… contes, històries, jocs… Qui ho havia de dir, oi? Quan a l’hospital a les nou del matí ja demanava els meus fideuets!!!
I això que ara ja em deixen menjar iogurts!! Però res em ve de gust. I menys les coses sòlides. Hem tornat enrere i ara tot el que menjo és triturat. Aix… a veure si entre tots trobem la meva gana que menjar sense tenir-ne costa molt…
Es veu que això és normal en el procés de baixar cortisona. I més que la perdré quan me la treguin tota. Però bé, paciència, com sempre.
Una petarrufa ben especial per a la meva cosineta petita Jana, que em va venir a veure i està guapíssima!!!
Abril
Hola petita Abril,
ResponEliminaestem molt contents que no t'hagin hagut de punxar i que la llagueta de la boca hagi desaparegut!
La mama, cada vegada que obre el teu blog diu que se li posa la pell de gallina, i jo no entenc massa què vol dir amb això ... Això sí, el que si sé fer molt bé és el que fa la gallina. Voldràs que te'l faci??
Vols que et digui una cosa? Falta molt molt molt poquet perquè ens veiguem... Sí, sí... és que si demà no plou vindré a veure't per la finestreta del jardí de casa teva...uf en tinc tantes ganes!! I saps què?? Vindré amb la meva amigueta Clara i la seva mama. La mama em diu que he de fer molta bondat i que no m'apropi a l'estany del teu jardí, que encara hi cauria de morros ... perquè sóc un belluguet !
Ens ensenyaràs les teves cuetes ? Voldràs que juguem a fer tat?? La Clara i jo et ballarem una cançó, que de ben segur que ja la sabràs!
Un petonet petitona, només queden unes horetes perquè pugui fer-te cuques rere el vidre, petonets i abraçades.
Vinyet i mama
Bona nit princesa,
ResponEliminaja feia dies que no et llegia i ja et trobava a faltar! Ves buscant la gana que segur que et trobarà ben aviat! :) Tal i com em deia el papa, ara estem millor que a l'estiu! Quina melodia més maca d'escoltar!
Gotetes de carinyo, però sobretot, moltes gotetes de gana!
Petonets