Dia +357

20 de novembre de 2013

Avui hauria estat un dia força bo si no hagués estat pel vespre que m'han fet passar...

Tot i que a la nit la mama m'ha dit que he plorat i cridat un munt de vegades en somni pensant-me que les infermeres entraven a fer-me alguna cosa... El matí he estat molt tranquil.leta. Un cop he esmorzat, m'he pres la medicació, m'han visitat les doctores i m'han banyat i posat guapa, hem anat a jugar a la sala de jocs i a passejar amb el meu amic Mic amb la meva súper cadira. El pobre no es volia posar la mascareta... I mira, com que ha vist que jo me la posava... Doncs ell també, perquè si no ja sap que no pot sortir a jugar...

I al vespre, després de passar-me un dels antibiòtics, la meva vena del peu ha dit prou. I sabeu què vol dir això? Doncs canvi de via altre cop. I ja em veieu a dins la sala de cures, envoltada de set infermeres, d'un infermer i de la mama fent-me petonets tota l'estona intentant trobar una vena que sigués prou bona per aguantar aquesta medicació tan forta i que irrita tant les venes... I llavors s'estranyen que a la nit sommii amb les infermeres o que quan les veig entrar ja els dic que no ...
Ja només em quedava que em punxessin un peuet. I mira, ja em veieu amb un altre peu immobilitzat!!! Esperem que aguanti perquè si no... M'hauran de punxar al nas!!!

I res més. Del cultiu en sang no ha sortit res. Avui me n'han fet un altre per veure si tampoc surt res. Les meves analítiques s'han de recuperar després d'aquesta infecció. I, tot i que demà ja farà una setmana, encara no tenim els resultats definitius de la meva medul.la. Quins nervis, per favor... A veure si demà ens poden dir alguna cosa...

Una petarrufa molt especial pel meu amic Max que necessita tota l'energia del món per a recuperar-se.

Abril