22 de novembre de 2013
Quin dia tan llarg el d'avui.... I quina nit que hem passat amb la mama... Però no us preocupeu. Estic bé. De fet, ja sóc a casa. Ja tinc una altra batalla guanyada. He vençut l'exèrcit de bitxets!!!!
Comencem pel principi. Aquesta nit m'he despertat tants cops... Se sentia un soroll tan fort... Semblava que hi hagués l'os Iogui!!! Però no. Era el papa del Jaume, el meu company d'habitació. Quins roncs, mare meva!!! La mama estava d'un mal humor... Fins i tot les infermeres feien una cara quan entraven a posar medicació... I s'han enfadat molt quan la mama els ha dit que els roncs m'havien despertat plorant un munt de vegades. És que jo no coneixia què eren els roncs... i no m’han agradat gens!
Quan desitges amb totes les forces una cosa, les hores passen tan lentes... I mira que en tot el dia no he necessitat medicació per vena. Només esperar analítiques, despunxar-me i treure'm la via. Doncs... he tingut temps d'anar a passejar per la planta, de jugar a la sala de jocs, de dinar, de fer una bona migdiada i... alguna marraneria perquè no em volia prendre els xaropets. És que ja n'estic fins al gorro!!! Fins a mitja tarda no m'han despunxat i hem tingut els papers de l'alta. I... ja era fosc quan hem arribat a casa. Quin dia tan estrany...
Però... que no us he dit la notícia més important!!! LA NOTÍCIA!!! Els resultats definitius de la meva medul.la de l'any de transplantament han estat bons. UN EXAMEN MÉS APROVAT!!!! És que era molt important que sortís bé. Ja ho diuen els papes. Aquest ha estat el millor regal de festes. Ha estat anticipat per poder-lo disfrutar bé. Esperem que el següent examen vagi també bé…
A part de tot això, i degut a la infecció, les meves analítiques han baixat força. És que han hagut de lluitar molt per combatre a tot l'exèrcit. Ara cal remuntar de nou. A poc poc, però amb passos ferms. I d'aquí a quinze dies tornem a tenir visita.
I ara sí. A dormir al meu llitet. Sense bombes que pitin, sense infermeres que m’enredin… al meu llitet amb el Mic, en Tabalet… a descansar i agafar forces.
Una petarrufa,
Abril
Ara si que ho has dit de debò, la millor notícies de tot, el primer aniversari amb la nova medul·la treballant!!
ResponEliminaMOLTES FELICITATS!!!
Examen aprovat dius!??!?!?! Oi tant... i amb matrícula d'honor!!!! Visca, visca!!!! :-) Que disfrutis mooooolt d'estar a casona i que poc a poc torni la gana i remuntin les analítiques!!!
ResponEliminaPreciosa, la tieta de lluny no deixa de pensar en tu i t'envia un sac ple de petons des de gairebé l'altre punta del món mundial! :-p
VISCA!!!!!!!!! Visca molt, Abril!
ResponEliminaHola Abril,
ResponEliminaavui és un dia molt i molt especial, i contents de que faci un any que tinguis una nova medul·la. Continua lluitant princesa que la força ho pot tot! Una abraçada molt grans al Jordi i a l'Anna, que són un exemple per a tots nosaltres! 365 petons, per celebrar aquest any de tràngols, però també de molta felicitat! A celebrar-ho!