Dia +450

21 de febrer de 2014

Ahir al matí els papes em van haver de despertar, cosa estranya en mi, perquè tocava anar a l’hospital. Quan em van dir a on anàvem jo ja els ensenyava el dit que li donaria a la infermera per a fer l’analítica.

Un cop em van fer la punxada al dit, la sang costava una miqueta de sortir i la infermera vinga apretar, vinga apretar… i la mama ben contenta!! És que això podia ser un bon senyal. Podria ser que les meves plaquetes haguessin remuntat!!
Després d’esperar-nos un munt d’hores a l’hospital amb aquella mascareta que em fa respirar tan malament, la doctora ens va visitar. Va veure que les meves cuixetes ja hi començava a haver “xixa” i que havia guanyat pes. I… la bona notícia va ser que les analítiques, tot i haver rebaixat la cortisona ara feia 15 dies, havien remuntat. Fins i tot les plaquetes estaven força bé. Ah! I una altra cosa important, que aquests últims dies amb menys cortisona també m’he continuat trobant bé i sense pupes a la boca!!

Ara bé, els papes van comentar a la doctora que m’estan caient molt els cabells i que tinc unes clapes que Déu n’hi do!! I sabeu què ens va dir? Doncs que era el punyetero “EICH” que em torna a tocar els nassos. Es veu que ara és un EICH crònic que, enre altres coses, m’afebleix els cabells i que durant una temporada em farà la guitza. Mentres no em tornin els mals a la boca ni em faci baixar les analítiques…. ara que ja em deixen menjar pa amb tomàquet!!! Ahh! i m’ho descuidava! M’han rebaixat més la cortisona! Provarem de prendre’n dia sí i dia no i a veure com va. I si així em desinflo una miqueta… doncs sempre respiraré millor! I si surten pupes… doncs tornarem a pujar la dosis!
I per la resta… encara esperant que em cridin per entrar a quiròfan perquè em treguin el port-a-cath infectat i em mirin el coll per veure si tinc prou espai per a respirar. És que els sorollets a la nit són força escandalosos encara…

I pel que fa les meves hores a casa… és que no paro! Fins i tot em fan mal les cames de tant seure i aixecar-me!! Ah! i aquests dies m’he passat moltes estones pintant amb pintures. I perquè em relaxi i pugui respirar més tranquil.lament amb la mama hem fet sessions de massatges… uix com m’agrada això de posar música, treure’m la samarreta i que em facin massatges. Em relaxo tant…

I per avui res més. Ara ja tinc feina a preparar la nostra festa de carnestoltes!! Què us pensàveu? Jo encara que no pugui sortir de casa també tindré la meva festa de carnestoltes!!

Una petarrufa,

Abril