Després d’uns quants dies d’hospital (visites, operació, més visites…) sembla que m’han tornat a deixar una mica tranquil·la. Dic una mica perquè allà on em van fer la ferida per treure’m el port-a-cath ara m’hi han de fer les cures. Sort que me les fa la meva mama i, tot i que em poso a tremolar perquè no m’agrada gens, sempre és millor que les doctores o les infermeres.
Estic tan escarmentada en tot el que m’han fet aquests dos anys que no me’n refio de cap bata blanca. Ara que començava a dormir una mica bé, doncs sant tornem-hi! Em desperto cridant i plorant. En un tres i no res m’aixeco del llit. És que tinc malsons. Sommio que sóc a l’hospital i que les bates blanques fan de les seves… i la pobre mama allà donant-me la mà i acaronant-me tota la nit perquè em relaxi! Fins i tot no em vull estirar al llit per por!
També he perdut del tot la gana. Suposem que és per la baixada de cortisona, tot i que ja fa força setmanes que prenc la mateixa dosis. I mira que els papes em donen tots els capricis!! I fins i tot algun dia he fet alguna vomitada d’aquelles que tela marinera!!!
Ah! sabeu què? Els papes m’han apuntat a l’escola!! Sí, sí! Això vol dir que ja no sóc tan petita. Quan la meva doctora em deixi aniré a l’escola. No sabem si serà el curs vinent o l’altre, però de moment ja tinc la plaça reservada! El més important és que jo em trobi bé. I sabeu què vol dir això? Doncs que ja no sóc tan petita!!! Ara bé, primer m’han de treure del tot la cortisona i posar-me les vacunes perquè estigui més forta perquè a l’escola hi corren molts bitxos!! A veure si aquesta primavera em treuen aquest coi de xaropet i aviat puc jugar amb els nens sense finestres entremig!!
I avui una forta petarrufa pel meu besavi Miquel que necessita un munt de petarrufes per agafar moltes forces perquè… Avi…. Hem de jugar molt, eh? M’has de deixar el teu bastó que jo el faig servir de cavallet!! I has de veure la cara de bitxo que m’està sortint!!!
Abril
Hola Abril!!!
ResponEliminaSóc la Clara! Quants dies sense dir-te res eh?..., és que la mama va molt enfeinada aquestes setmanes i tot i que anem llegint el bloc, no ha tingut temps d'escriure't res. I mira que jo li dic: - Mama, hem d'escriure l'Abril, i enviar-li molts petons i pessigolles... - però és que la Mama diu que hi ha moments que li falten hores i mans!
Estem molt contents que l'operació i tot plegat hagi anat bé. JA veurpas com de segida et deixaran tornar a casa i podràs anar-te recuperant molt bé.
Jo també tinc moltes ganes de poder jugar amb tu, i tocar-te i abraçar-te..., i diria que cada vegada falta menys per poder-ho fer!
De moment ja vam compartir una bona experiència tocant de costat a l'escenari la Simfonia de les joguines i el Passseig en trineu a Avinyó. Va ser molt xulo! Tot i que jo quan vaig veure tanta gent al públic, a l'escenari, les llums i tot plegat... vaig atabalar una mica i em vaig agafar al meu reugi (que és el pit de la mama), i llavors ja vaig estar més tranquil.la.
Abril, t'enviem un sac ple de pessigolles i un grapat de petons perquè et trobis cada dia millor, i també perquè els reparteixis amb els papa i la mama, que en necessiten molts per poder-te cuidar molt i molt bé.
Ah! i recorda't que tens el Minairó perquè t'ajudi a fer pujar les analítiques i totes aquestes coses. Estic segura que si li demnaes fluixet, també t'ajudarà a espantar les doctores i infermeres de bata planca si t'enreden gaire.
MuaK
Clara, Anna i Marc