24 de març de 2016
En aquest viatge ja n'he conegut molts de monstres. El de la ràbia, el de la calma, la por, la tristesa... Però porto un parell de dies que n'ha aparegut un de nou. Aquest, però, és molt diferent. Ha sortit d'un dels xaropets que em prenc per a posar a ratlla la cortisona. És el monstre de les galetes. Sí, sí. Aquest monstre sóc jo últimament. Tinc una gana... I tot el dia demano galetes Maria a les infermeres. Me les menjo amb un gust... I mira que no són com les que tenim a casa... Fins i tot avui a les quatre de la matinada he dit que tenia gana i que volia galetes!!! I me les he menjat, eh? I amb un gust...
Quan era xica i em prenia cortisona les vaig donar per menjar fideus, i aquesta vegada per menjar galetes. Què hi voleu fer!
Avui, però, no m'ha agradat gens el que m'han fet la Sònia i l'Emma, les meves infermeres del matí. M'han hagut de despunxar i tornar a punxar. Ja sé que no em feien molt mal perquè la mama m'hi ha posat aquella cremeta que fa adormir. Però què voleu que us digui, no m'ha agradat. I, tot i ser amigues meves aquestes infermeres, avui m'han empipat força. No he parat de cridar-los que em deixessin i, fins i tot, els he tret la llengua en alguna ocasió. I mira que m'agrada la Sònia.... Sabeu què fa? Em deixa posar-me el suero per la via, em deixa fer-me l'analítica... Amb ella n'aprendrem un munt! Com que de gran tinc clar que vull ser doctora... Ara ja començo a aprendre a fer d'infermera!
Avui m'ha vingut a veure en Rubén. El metge de bata blanca que em portava quan tenia cinc mesos. Ha quedat parat de com havia crescut! I també de com començo a llegir! Sí, sí! Llegir!!! Jugant, jugant estic aprenent a llegir!! Quines ganes de poder llegir jo soleta els vostres comentaris... Però em sembla que encara n'he d'aprendre més. De moment només paraules.
És que avui, tot i passar-me la dosis de quimioteràpia que em tocava, m'he trobat millor i no he parat de feinejar. Llegir i escriure amb la Frozen, buscar rimes, fer seriacions, pintar una mandala, fer una fitxa de l'escola, jugar oca, jugar a l'Uno ... Sort que he fet una bona migdiada perquè mira que n'he fet de feina...
El que sí que m'ha enredat una mica és la meva boca. Això ja és el colmo! A sobre d'estar malaltona ara em surten dos queixals de cop!! No podrien haver esperat una mica?
La bona notícia és que estic molt millor. Ja fa dos dies que no vomito, els marejos van a menys i les caques i el mal de panxa van millorant. Poc a poc vaig posant aquest virus a ratlla. Tot i així com que encara no tinc neutròfils ( defenses) he de quedar-me aquí aïllada de tothom. Bé, tothom menys els papes i els avis que, d'un en un, poden entrar per estar amb mi.
Ara bé, els pobres tiets que em vénen a veure... S'han d'estar voltant per fora amb l'Alba perquè a ells a cambres no els hi deixen pas entrar. Però jo sé que els tinc aquí. I això m'agrada. Fins i tot la tieta de lluny que ha vingut per tres dies es passa hores rondant per l'hospital i fent de padrina!
A veure si els efectes de la químio demà no els notem massa i la meva analítica comença a remuntar una miqueta. Ja portem un dia més i un de menys perquè arribin les meves cèl.lules a punt d'atacar!
Una petarrufa,
Abril
Ànims que ara ja sabem quin bitxo és el culpable d'aquest mal de ventre. A fabricar molts "soldats" perquè li puguin donar una bona palliça i no torni a molestar.
ResponEliminaMolts petons dels parents de Tavèrnoles.
Abril, preciosa!!
ResponEliminaEl tiet David, l'Alba i la tieta de lluny t'envien milions de petonets de coloraines des de la sala d'espera del costat de la teva habitació!!!! Saps? Hem ensenyat unes fotos teves a l'Alba i només veure't s'ha posat taaaaaan contenta... Segur que t'han arribat totes les seves rialles i aquests neutròfils ja començaran a pujar...!!!!
Una petarrufa beeeeeen gran de part de l'angelet de germaneta que tens!!
Alba, tiet David i la tieta de lluny