21 de març de 2016
Que et despertin molt d'hora al matí quan encara no ha sortit el sol i encara et quedin hores de son ja et fa venir mal rotllo. Però que, a més a més, sàpigues que et toca anar a l'hospital... Encara et fa posar de més mal rotllo.
I a sobre, he vist que els papes carregaven la maleta al cotxe. Ufff! Triple mal rotllo!!
És que ells em coneixen bé i ja sospitaven que em farien quedar altre cop en aquest hotel amb vistes al mar. Des de dijous que els marejos, mals de panxa i vòmits no han parat. M'he passat els dies del sofà al wàter i del wàter al sofà. Amb prou feines m'aguantava la medicació dins la meva panxulina.
Hem arribat a l'hospital. Analítica i a esperar resultats. Visita amb els meus doctors i, de cop i volta, vomitera de xarops. Mentrestant els meus doctors s'estaven pensant si ingressava o no... Després m'han agafat uns tremolors que han fet espantar molt als papes. I la febre s'ha enfilat de cop. I que ràpid s'han decidit, llavors... Mentres els meus amics estan uns dies de vacances... Doncs jo també! Però aquestes a mi no m'agraden gens...
Cultius de sang, pipins, caques... I a esperar quin coi de bitxet oportunista farà que em quedi sense mona. Bé, o almenys faci que me la mengi uns dies més tard.
Després d'una bona estona m'han pujat a l'habitació. Aquesta no és a la planta que ja havia estat. De petits valents com jo n'hi ha molts. Masses. La planta està plena i, que hi pugi jo amb un possible virus.... Doncs és una mica perillós. Millor no encomanar-lo a ningú.
Així que m'han portat súper aïllada de tot el món en una cambra de transplantaments. Quin mal rotllo que ha donat als papes... Aquí tot el protocol és molt diferent. I a sobre han d'anar ben disfressats amb mascareta i bata de metge!!! Ah! I res de visites de tiets!!! Només avis i com a excepció!!! I d'un amb un!!!
Sort que m'he fet súper amiga de l'Anna i la Cristina!! Les meves i fer eres d'aquesta tarda!!! De fet, les nomeno sempre pel nom i no dic infermeres com fins ara ho havia fet sempre....
Ara bé, aquesta cambra no és com la del vaixell que vaig estar a vall d'Hebron quan em van fer el transplantament... Aquesta podríem dir que és de luxe!! És gran i tot és molt i molt nou. De fet, crec que l'estreno...
Després d'una bona dormida, dels dos antibiòtics que m'han donat i del xaropet per fer baixar febre... Al vespre ja feia una altra cara. Fins i tot he menjat un peixet i no l'he vomitat!!!!
I del mareig.... Ja quasi ni el noto!!!
Un esforç més i potser només haurà estat un fort espant. Demà més. Com diu el meu tiet David.... "Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar i tornarem a vèncer!".
Una petarrufa des del meu súper vaixell...
Abril
Oitan que siiiiii!!
ResponEliminaLluitarem, lluitarem i no deixarem de lluitar. No defallirem ni un sol moment!! Potser hi haurà moments que sofrirem molt, però aquesta batalla també la guanyaràs, la guanyarem tots junts. No només la batalla, sinó la guerra sencera!!!!
No podem estar amb tu tocan-te la pera, ai vull dir fen-te companyia, aquí a la nova habitació... Però realment ens tindràs amb tu, ja sigui a la sala d'espera amb l'alba o uns quilòmetres més enllà!
Un petó gros gros, tan com la mini!!!! :)
El Tiet David
I quanta raó té el tiet David...
ResponEliminaRecordes que la tieta de lluny sempre et parla dels passets que fan les formiguetes? Allò de que sempre seeeeempre fan passets endavant. Petitonets però un rere l'altre, sense parar... Sovint la meta els sembla taaaan lluny... Però elles segueixen, i segueixen... Si es troben una pedra, una paret, una muntanya sencera... L'escalen!!! I si no poden, la rodegen... Però seeeeempre segueixen el seu camí i res ni ningú les atura. Fins que arriben!!!! Com TUUUUUUU!!!! Preciosa, tu ets la petita formigueta més gran del món mundial!!!! No ho oblidis maiiiiiii!!!! Au va, que aquests bitxets tenen els dies comptats!!!!
Milions de petonets de formigueta!!!!
La tieta de lluny
Xxx