Rutines

29 de març de 2016

Porto un parell de dies que em trobo millor i amb ganes de treballar. Sembla que he començat a agafar unes rutines aquí al meu camerot. És que si no ho fem així, el dia es fa molt i molt llarg.

De bon matí analítica. Mandrejo una mica. Em peso, esmorzo i em prenc el coktail de xaropets dolents, dolents que em porten.

Després rondino perquè em toca dutxa. I després ve l'Isma, el meu físio, que em fa moure encara que no en tingui ganes!

I després és quan ja estic a tope! Penso que els espinacs estaran a l'escola treballant i jo, al trobar-me bé, no em vull quedar enrere. I em passo el matí fent feinetes i jocs amb la mama fins que entra la doctora a enredar-me una mica.

Això sí, també miro i remiro la Frozen i canto les cançons que tan m'agraden. La Xènia em va deixar la pel.lícula i ara no puc parar de veure-la!! Bé, la mirem amb la mama que, em sembla, que li agrada tan com a mi.

I Jugo amb el memory dels espinacs de la classe que tan m'agrada. Així no ens veiem a l'escola però els tinc a tots ells aquí amb mi. Cada dia hi vull jugar, com a mínim, un cop! I em miro i em remiro les fotos de cada amic i amiga que tinc...

Ahhh! I al llarg del dia també vaig posant estrelletes als nous companys d'habitació!! Sabeu qui són?? Doncs tots els monstres de colors!! Sí, sí!! Els tinc a tots ells davant del meu llit i, quan em surt alguna emoció, doncs li posem una estrelleta del color que toca. Així al vespre fem un recompte de quina emoció ha sortit més, ens preguntem el per què?... I així mirar que el dia següent encara sigui millor. Ostres l'Aina i la Gemma... Com pensen amb mi....

Al migdia faig treballar una estoneta a l'Àvia, i al vespre fem TEIATRE amb la iaia o l'avi. I així passem el dia.

Per cert, cada dia tinc més gana. En moltes ocasions fins i tot se m'escapa la gana!! La cortisona fa que tot el dia estigui menjant. I... A part de les galetes... Sabeu què estaria menjant tot el dia? Doncs peix, patates , pastanaga i natilles!!! Sort que cada dia em truca la cuinera per demanar-me què vull menjar.... Sento el telèfon i ja crido peixeeeeeet amb patates!!!!

És clar que al vespre em vénen uns mals de panxa...

Hi ha una altra cosa que m'està passant i, de moment, em sembla que m'ho agafo prou bé. Ara, veurem si arriba el dia com m'ho agafo... Els xaropets de químio em fan caure els cabells. Molts cabells. Els papes parlen de si me'ls tallen o no. Jo, de moment, m'ho agafo bé i dic que semblaré el Caillou!! Ara bé, si arriba el dia... Ja veurem.

I de moment encara en tenim per dies en aquest camerot. La químio, la infecció i la malatia han fet marxar totes les meves defenses i, així, no puc pas sortir perquè agafaria moltes infeccions, i amb aquesta que he tingut a la panxulina ja n'hi ha hagut prou. Que tinc unes ganes de veure l'Alba...

De moment tinc 200 neutròfils (defenses). Una misèria. Sembla que m'he estancat aquí!! O sigui que ara paciència! Però d'això a casa en tenim sacs plens. O sigui que, tot i el cansament acumulat d'aquest darrer mes, tindrem la paciència que calgui.

Una petarrufa i.... a pensar en neutros!!!

Abril