30 de març de 2016
"Petita, bonica, dolceta.
Ets la meva germaneta.
La maneta em donaràs
I amb mi coses aprendràs."
Així comença la cançó que et vam fer jo i els papes quan encara estaves dins la panxulina de la mama. Encara recordo el dia que la vam gravar i jo em vaig entossudir que t'havies de dir Alba.
Portem un mes que no podem estar juntes. Un mes que m'estic perden moltes coses de tu. Tothom em diu que sóc tan valenta, però jo crec que tu Alba també n'ets molt. Has passat d'estar tot el dia amb la mama a només veure-la petites estonetes i, fins i tot, quedar-te nits sense ella. Jo sé el què és això. Quan era petita i em vaig posar tan malaltona també em va passar.
Tu, a la teva manera, també estàs notant canvis del dia a dia però, tal i com em vas dir l 'altre dia que vas escriure al blog, estàs ajudant molt als papes a portar-ho tot molt millor. Una rialla de les teves els dóna energia per afrontar un nou dia. I aquesta energia me la passen a mi. Imagina't si n'ets d'important!! Imagina't si n'ets de valenta tu també...
Sé que aquest mes no ha estat gens fàcil per tu però que, com si sabessis què passa, ho estàs portant molt bé. Sé que tan a la Vall d'Hebron com a Sant Joan de Déu tothom s'enamora de tu quan et veu. Perquè regales rialles a tothom que passa. Perquè et poses a cantar una d'aquelles cantarelles que sent tothom. Perquè els fas gràcia veient com menges pa, perquè deixes anar aquelles rialles contagioses... Segueix així petita meva. Segueix ajudant als papes en aquests moments difícils. De ben segur que molt aviat tot això serà un malson i podrem tornar a estar juntes de nou com l'Elsa i l'Anna. No sé si farem un ninot de neu aviat, però sí sé que et donaré la mà i que amb mi coses aprendràs!
Tinc tantes ganes d'ensenyar-te coses... I tu tantes coses a aprendre...
Ah! I espera a gatejar que jo no em vull perdre aquest moment!!
Perdona per si et robo una mica massa els papes aquests dies. Aviat els quatre a casa. T'ho prometo-
Segueix així Alba. I jo continuaré lluitant. Per mi, per a tu i per als papes.
T'estimo angelet simpàtic.
Una petarrufa de coloraines.
Abril
Bon dia Abril,
ResponEliminasou dues gotetes d'aigua que sempre teniu la rialla apunt. Serà que heu heretat el gran somriure dels papes? Jo crec que si! Segur que l'Alba aprendrà molt de tu i serà tant valenta i forta com la seva germana gran. Saps una cosa? Jo també tinc una germana més petita i quan va passant el temps, te'n adones que som molt importants per a elles! Però elles també per a nosaltres. Som el seu referent, però també podem aprendre molt d'elles tal i com expliques. Tenir una germana és un gran tresor, i tant l'Alba com tu, teniu el millor!!! Princesa, espero que vagis tenint més defenses i que els monstres vagin desapareixent! Un petonet bonica!
Abril, Alba!
ResponEliminasou un parell de campiones!
Abril, des de Girona el Guim, el Bernat i els seus papes pensem en vosaltres. Abril, en Guim recorda que el seu Dinousaure està adoptat a casa teva, tu tranquil.la segur que la teva germaneta el cuida i vigila que no s'aprimi massa. Abril, nosaltres volem amb tot el cor que aviat tornis a estar bé i puguis tornar a casa i a l'escola a veure els teus Espinacs. Tot arribarà, continua lluitant solet!
t'estimem amb tot el cor!
guim, bernat, david i alba
Quina cançó més preciosa... La tieta encara recorda quan la vau escriure...i quan la vau gravar.... Em sembla que l'Alba ja la va aprendre de memòria quan era a la panxulina de la mama perquè tota la lletra s'està complint :-) I la teva cançoneta, la que van escriure els papes quan erets tu la de dins la panxulina de la mama??? És tan preciosa també... No m'extranya que sigueu les nenes més dolcetes del món mundial!!!!!
ResponEliminaAaaiiiiiii com us estima la tieta de lluny!!!
Muuuuuuaaaaa!!,