9 de maig de 2016
Hi ha tanta gent que tinc a prop meu... Hi ha tanta gent que
desitja veure'm fer vida normal... Hi ha tanta gent que pensa cada dia en mi...
Hi ha tanta gent que em vol ajudar a fer-me passar aquest maleït mal tràngol de
la millor manera possible... Hi ha tanta gent que, d'alguna manera o altra,
rebem la seva escalfor, optimisme i ganes d'ajudar-me a mi i als papes...
Em sembla que a cada racó de món algú o altre està pensant,
resant, enviant-me energia per fer-me més forta i acabar amb la maleïda
malaltia d'una vegada. Moltíssimes gràcies a tots. Segur que tota aquesta
energia m'arriba d'alguna manera o altra.
Un exemple és un amic de Suïssa
de la meva tieta de lluny que m'ha fet arribar un peluix d'una cabra
La veritat és que aquesta cabra és molt poc agraciada, pobreta.
Però potser per això o potser per tot el que significa per mi, que li he agafat
molta estima. I us preguntareu... I per què us explico això?
Doncs és que avui tocava hospital. I la cabra ha vingut amb mi.
Per ajudar-me a ser forta. I ha fet gràcia atots els metges i infermeres. Tots
preguntaven com es deia. Jo els deia que encara no ho sabia. Que no coneixia
noms de cabra. I aquelles infermeres s'han posat de seguida a ajudar-me. Han
dit que no podia ser que la meva cabra no tingués nom. Així doncs, totes a
buscar un nom per a la meva cabra. Una d'elles fins i tot ha buscat noms de
cabra per Internet per veure si me n'agradava algun. Al final, però, el nom que
m'ha agradat més per la la meva cabra l'ha proposat el Ventolín. Un dels
Pallapupes que em vénen a veure a l'hospital. Ha proposat que es digués
Banyetes i m'ha agradat. Fins i tot li han dedicat una cançó!!! Ah! I tot això
ha passat mentres em despunxaven. Així potser he cridat menys.
Doncs sí, m'han despunxat. Avui havíem de passar-nos tot el dia
passant un d'aquells xaropets tan forts. La quimioteràpia. El tractament que ja
havíem d'haver començat divendres passat. Doncs no ha pogut ser. Les meves
defenses, els neutròfils, han baixat força i, si ara em posen la químio, encara
baixaran molt més i no els interessa per les possibles infeccions. Així doncs,
descans. Dijous una nova analítica per veure si he remuntat una mica i poder
fer la setmana següent les químios que tenien previstes per aquesta setmana.
Doncs toca descansar. A veure si aquestes pluges primaverals
ajuden a produir neutròfils i més neutròfils. Mentrestant, jo continuaré
treballant a casa, jugant, ensenyant coses a l'Alba... Ah! I demà he de posar
el port-a-cath a la Banyetes, la cabra, perquè em sembla que també li
toquen xaropets i plaquetes.
Una petarrufa,
Abril
Dear Abril,
ResponEliminaI'm so happy that you and Banyetes have become such good friends! :) She sent me a message yesterday and told me all about how she loves her new home and how nice you are! She will look after you and give you lots of comfort and strength. :)
Many greetings from Switzerland!
Marta's friend, Simon
Princesa de la trena invisible! Veig que ja t'has fet ben internacional que t'envien missatges de tot arreu! és que la princesa s'ho val., i tal i com bé dius, a molts ens agradaria que acabés el més aviat possible aquest malson que et va enrabiar tant. Doncs a mi m'agrada la Banyetes perquè segur que la seva força de la muntanya t'ajudarà a timonejar aquest vaixell tant gran. Un petonàs princesa!
ResponEliminaHola Abril!
ResponEliminasóc la Clara!! quants dies ois?? des de que has començat aquest maleït segon viatge encara no t'havia pogut escriure, però pensem molt en tu, eh...!
És que saps què? com que la mama va bastant de vòlit, diu que només té temps de llegir una mica el teu blog a la nit molt i molt tard, quan el Martí i joi ja dormim, i llavors ja no li surten les paraules per escriure't perquè diu que si li apaguen les piles...
Però jo et vull dir moltes coses! Que bé això de tenir germanets oi? tu tens l'Alba, i jo tinc el Martí, i quin fart de jugar, d'apendre plegats... Que bé que puguis ser a casa sovint per estar amb l'Alba. Segur que quan sigui més gran podrà presumir de tenir una germana gran heroïna!!!
Tu continua així de valenta, i de preciosa amb les teves trenes invisibles. A casa tots pensem molt en tu i els teus papes, i l'Alba.
T'envio un sac de pessigolles d'aquelles que ajuden a passar les males estones, i un petó ben gran.
Clara, Martí, Anna i Marc
Jajajaja com ha triomfat la Banyetes... Em sembla però que ella no només et dóna força i et fa companyia.... Em sembla que t'encomana més coses... I és que últimament tu també sembles una cabreta!!! I quina alegria veure't així!!! Apa preciosa, que ho estàs fent súper bé i arribant a la gran partida amb tantíssima energia que això farà que guanyem segur!!!!
ResponEliminaMMmmuaaaaa!!
La tieta de lluny
Xxx