Ara sí. Compte enrere

6 de juny de 2016

  

Comencem nova setmana.

Ara sí que ja podem fer el compte enrere. Aquesta setmana que avui hem començat torna a tocar passar-me hores i hores a l'hospital. Tornen els xaropets de químio que em fan vomitar. Si tot va bé, però, seran els meus quatre últims dies de químio. De dimarts a divendres serà un no parar. La meva sang ha de fer lloc perquè hi càpiguen les cèl.lules màgiques. Això ja ho tenim aquí. Dilluns vinent a aquesta hora ja les tindré dins meu. Igual que l'Elsa de la Frozen hauré d'anar a la muntanya del nord i m'hauré de separar de la meva germaneta Alba. Amb la diferència que aquesta muntanya té vistes al mar. Aquesta separació serà per anar a millor. Per a poder estar sempre més juntes. Aquests dies a la gran muntanya hauré d'aprendre a controlar els poders com l'Elsa. He d'aprendre a fer que aquestes cèl.lules màgiques facin fora a tots els bitxets. I que no en quedi ni un i, així, poder eliminar la malaltia per sempre més. Ja em toca, no creieu?

Sort que aquesta setmana sense anar a l'hospital he agafat moltes forces. La veritat és que tenia més energia jo que no pas el papa i la mama junts. No he parat. He tingut temps per tot. Estar amb l'Alba, jugar, fer feina d'escola... Fins i tot ha vingut la Gemma de la classe de les escaroles i l'Aina a fer-me una classe de ioga al jardí!!  M'ha agradat tant... Hem fet ioga amb unes estrelles brillants que segur que m'ajuden en els moments més foscos i difícils. Elles brillaran per a fer el camí més planer, n'estic segura. M'ho he passat tan bé...

Ah! I no us penseu. L'Anna, la meva mestra, ha vingut a casa a passar-me unes proves que han fet els nens de la meva classe. Els papes li van demanar. Com que jo faig l'escola a casa... Doncs els papes tenen por que no aprengui tot el que he de fer... Aixxx aquests papes...

I avui a dormir d'hora perquè demà m'esperen nou hores de tractament!!

Una petarrufa,

Abril