10 d'agost de 2016
Ahir vaig tenir punxadetes extres. Una altra vegada em van portar en aquella sala de cine on totes les infermeres i doctores es posen la disfressa d'Shrek, em fan estirar i em demanen quina pel.lícula vull mirar. El més extrany de tot però, és que només recordo el principi. Mai, mai sé com acaba. Només recordo el principi i que em ve una soneta que m'adormo als braços de la mama. I és quan em mig desperto que veig els papes acariciant-me i deixant-me fent mandres una bona estona en un llit de l'hospital de dia.
Com cada vegada que em fan aquestes puncions, hi ha nervis per esperar que els resultats siguin bons. Després que en l'última visita la meva doctora ens digués que les meves cèl.lules màgiques ( CARTS) havien disminuit tant, els nervis encara es notaven més. Aquest tractament ha de funcionar. Funciona a molts nens. I per què no a mi?
En la meva analítica no hi havien de trobar limfòcits B. I en la meva medul.la tampoc!!! Això voldria dir que, encara que siguin pocs els CARTS, aquests fan la seva feina! Ah!! I com és de suposar, tampoc hi havia d'haver gens de malaltia.
Una part d'aquest líquid que m'han tret l'han hagut d'enviar als EEUU, allà on van modificar i alliçonar les meves cèl.lules T. Allà faran el recompte dels CARTS esperant que aquests no hagin baixat gaire i, a poder ser, que s'hagin multiplicat.
A la tarda la cara dels papes ha canviat una mica. Han rebut una trucada i un mail de la doctora. No malaltia i 0 limfòcits B en mèdul.la i en sang!!! Quina bona notícia! Els CARTS encara treballen. Però aquests no es poden encantar. Han d'estar ben forts perquè si els perdo... Malament rai...
Sé que els he de cuidar molt i molt bé. Els he de mimar molt perquè aquests estiguin ben forts i es multipliquin i multipliquin com mai. Aquests dies m'imagino com en la pel.lícula de la Frozen Fever es multipliquen els petits Olafs. Cada vegada que ho veig em fa tan riure... Al final es veuen Olafs per a tot arreu. Aix... Tan de bo es multipliquin tan fàcilment els meus CARTS...
Per saber la població de CARTS encara haurem d'esperar força dies. Com que només ho saben fer aquells doctors de Philadelphia, doncs haurem d'esperar un mínim de quinze dies. Quinze dies!!!! Quin patir i que llargs que es faran... Però amb això sí que no hi podem fer res.
Per tal que aquests dies passin ràpid ja cal que m'ompli bé els dies amb activitats i que tots m'envieu aquelles energies que, de ben segur, rebo i em donen tanta força. Les necessito. Els meus CARTS la necessiten!!!
Una petarrufa,
Abril
És clar que sí preciosa!!! Dues bones notícies per alleugerir l'espera dels resultats de Philadelphia. Tot són bones senyals ho veus??? Vinga, vinga, confiança!!! Saps? Des que has explicat que les teves cèl·lules màgiques són com els petits Olafs de Frozen Fever que la tieta també se'ls imagina multiplicant-se com deseperats dintre teu. Que divertits!! Au va, que n'encomanin una mica a les teves súper cèl·lules màgiques!!!! Segur que sí :-)
ResponEliminaMilions de petonets enooooormes per a tu i les teves súper cèl·lules màgiques!!!
MMmmmmmmuuUUuUuuUuuAAAaaaaAAAaaaaa!!!!
La tieta de lluny
Hola Abril
ResponEliminaEls cosins del pape: Jordi Coll Vilanova, i Imma Aurich Codina i tots els del Pla de l'Aulet -on vas venir aquella vegada a jugar- ESTEM MOLT OPTIMISTES.
Els teus CARTS... es multiplicaran moltíssim i aviat podràs tornar venir a jugar, amb la teva germana hi tot.
Ara, a més de cavalls i gats, també tenim dues gallines.
En 8 ó 10 dies ja tindràs els resultats de Philadelphia. Ja veuràs com diran que TOT va BÉ.
T'enviem un PETONÀS a cada galta.