14 de setembre de 2016
Aquesta setmana tots els meus companys d'escola han començat un nou curs, P5!! I que grans que som ja... Encara recordo les cares de barreja d'emocions dels papes el primer dia de p3... Alegria, entusiasme, il.lusió... Però també de pànic, nervis, por... Després de tot el que vaig passar quan era petita, poder començar la rutina de qualsevol nen de p3... mai s' ho haguessin imaginat.
El p4 va tornar el malson. A mig curs vaig despertar del dolç somni de portar una vida de nena normal. Sana i feliç. El què hauria de ser en qualsevol nen.
I aquest curs els meus companys ja fan p5. I jo, de moment, a casa. Però amb l'esperança de poder tornar ben aviat amb ells. En tinc moltes ganes. Ja fa més de sis mesos que sóc lluny d'ells. Em moro de ganes de jugar amb ells, de veure els petits de l'escola que han entrat aquest curs, de conèixer l'Eva i l'Irene que seran les meves noves mestres, de fer ioga amb la Gemma, de rondinar perquè la mama em desperta d'hora per anar a l'escola...
I una cosa que em fa moltíssima il.lusió fer i que els papes em van prometre que aquest curs faria. Ballet clàssic. Tan de bo m'hi deixin apuntar encara que el curs ja hagi començat.... Tinc tantes ganes de lluir un tutú i de ballar i ballar sense parar...
Uff... Però de moment aquí estic. A casa. Tot el dia amb la mama, el papa i l'Alba. Esperant que els CARTS aguantin, i les analítiques pugin. Però no us penseu, a casa també vaig fent feina d'escola. M'agrada, però no és el mateix.
Tinc ganes de sentir l'olor de les farigoles, perquè com em va dir la meva amiga Emma, ara ja hem deixat de ser espinacs i ens hem convertit en farigoles. Com els trobo a faltar... Faré cas a l'Emma i menjaré molta fruita i verdura per a posar-me molt forta i poder formar part ben aviat d'una farigola més de la classe. De moment els enyoro moltíssim i els envio una forta petarrufa per a tots ells!! Ah!! I no m'oblideu, eh? Ben aviat em tindreu aquí per a jugar i treballar!!
Dilluns analítica. A veure si amb aquestes pluges les meves defenses donen una sorpresa i pugen i pugen.... Les farigoles necessiten pluja per a créixer, no?? Doncs a veure!!
Una petarrufa,
Abril
Hola Farigola!!! oi que queda divertit saludar-se així?
ResponEliminam'encanta aquest nom per la classe de P5, a més la farigola és un remei natural per a moltes coses, segur que deixarà anar els seus beneficis per a tot arreu!
Abril, veig que la teva cabellera màgica cada vegada creix més, estàs molt guapa princesa!!
Com diu la mama, de segur que aquestes pluges hauran anat bé per fer créixer les analítiques també!
Des de Girona pensem en tu i t'enviem petarrufes de tots colors!
Guim, Bernat,David i Alba
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAbrileta!
ResponEliminaJa veuràs com aviat els papes tornaran a fer aquella cara d'il·lusió, alegria, nervis i també por que vas veure quan vas començar P3... I saps per què?? Doncs perquè aviat podràs anar a l'escola i ajuntar-te amb la resta de farigoles que t'esperen amb els braços oberts!!!! I sobretot, sobretot, sobretot, ens ensenyaràs una foto vestida de ballarina quan comencis a fer ballet clàssic? Estaràs preciosa!!!!! Ja tenim ganes de veure't :-)
Apa que segur que la pluja d'aquests dies haurà fet pujar les teves defenses i l'analítica de dilluns la passaràs amb nota!!!!
Petonets!!!!
Pla tieta de lluny
Xxx