5 de setembre de 2016
Comencem el setembre i punció dels tres mesos dels CARTS.
A casa hem passat un mes d'agost de molts nervis a l'espera dels resultats de Philadelphia de la punció extra que em van fer al juliol, en veure que les meves cèl.lules màgiques havien baixat molt.
Aquests resultats no han arribat mai ni mai. Suposo que a l'agost es paralitza tot. Pensava que això només passava aquí, però es veu que a l'altra part de món també! I s'ha ajuntat amb la nova punció!
Els resultats no han estat ni molt bons ni dolents. Segons han dit els experts de Philadelphia les meves cèl.lules màgiques no s'han reproduït però tampoc se n'han perdut més. Vaja, que s'han mantingut. I, el que és més important, segueixo sense malaltia i sense limfos B. això vol dir que els pocs CARTS que tinc fan la seva feina. Ara només cal que segueixin així durant molts i molts mesos!! Si pot ser anys!!! Així tenim més seguretat que la maleïda malaltia no tregui més el cap!!!
Avui d'hora, d'hora ja era a l'hospital. Encara no havia sortit el sol que ja anàvem camí a l'hospital. Al cotxe s'hi respirava nervis. Demanar pels resultats que tan esperàvem a l'agost i nova punció. Déu ni do, no?
Analítica de protocol i sessió de cine al quiròfan amb la mama.
Abans d'entrar m'he posat a tothom a la butxaca. Jo estava tan tranquil.la a la camilla explicant a tothom la sessió de cine que anava a veure. Avui tocava veure la Hello Kitty. Només tenia dues entrades. La mama era qui m'acompanyaria i després m'hauria d'explicar el final de la pel.lícula perquè, no sé què passa en aquest cine, que em donen un xarop que em fan adormir i només recordo el principi de la pel.licula. I el pobre papa a fora esperant perquè jo li deia que aquesta pel.lícula només era per nenes. Pobre papa...
Quan he obert els ulls he vist el papa i la mama. Però era tanta la son que tenia, que he dormit bona part del matí. Mentrestant, a l'hospital de dia, m'anaven passant la pre medicació i les famoses gammaglobulines. Havia d'estar tantes hores a l'hospital, que com més dormís més ràpid em passarien les hores!
Quan m'he despertat tenia una gana... Sort que la mama m'havia portat una bona amanida de pasta!!! Tot i així han trigat a deixar-me-la menjar.
Mentrestant, jo he sortit a passejar per fora el meu box amb el meu pal de la bomba i a fer tractes amb els Pallapupes que ja em volien ben enganyar...
Aix... Sort en tenim d'aquests Pallapupes que ens fan passar bones estones... I pensar que quan era petita em feien tanta por...
Al cap de molta estona ha passat la doctora. Ens ha donat els resultats del mes passat de Philadelphia i ens ha dit que en aquella punció tampoc han trobat limfos B en sang ni en medul.la i tampoc han trobat malaltia. Això són bones notícies. Els CARTS encara van fent feina...
Ara cal esperar que els de Philadelphia ens tornin a dir que no n'he perdut més al llarg d'aquest mes!! Ara toca respirar una miqueta fins a la pròxima analítica. Bufff! Quina agonia de patiment...
Pel que fa a la meva analítica encara estic molt baixeta. Els neutròfils no acaben d'espavilar i les plaquetes sembla que es volen moure, però poquet. El que passa és que no saben ben bé per què fa un mes i mig que les meves analítiques estan tan baixetes i no acabo de remuntar. Han mirat virus i tot, però sembla ser que tot està bé. Només els fa pensar que potser és culpa de la reacció dels mateixos CARTS al matar als limfòcits B. Però no hi ha res segur. Tot és tan nou que poca cosa saben.
Al tenir les analítiques tan baixetes vol dir que encara no puc anar a l'escola.
Que fort, la gent es queixa que s'han acabat les vacances i que quin pal anar a treballar, i jo i la mama pagaríem per a poder-hi anar!! No sabeu les ganes que tinc de retrobar-me amb els meus companys d'escola...
A veure si d'aquí quinze dies he remuntat una miqueta...
De moment seguiré aprofitant els dies fent petites sortides i cuidant les meves cèl.lules màgiques perquè es vulguin quedar molt i molt temps amb mi!
De moment es van mantenint. Segur que totes les energies i pregàries que m'arriben d'arreu del món hi tenen molt a veure. Fins i tot el Lluc un dia que va trobar l'Elsa, em va enviar un munt d'energia. Amb els poders que té l'Elsa i l'energia del missatge del Lluc segur que va ajudar a que es mantinguessin.
Així doncs, endavant. Anar sumant dies i anar mimant els meus CARTS.
Una petarrufa,
Abril
Hola bonica! quines ganes tenir de llegir-te! Sort que el papa em va posant al dia, però les teves paraules són màgiques i m'encanta llegir-les. Estic contenta perquè la maleïda malaltia no apareix i segur que amb tota l'energia dels qui t'envolten, aviat estaràs molt més recuperada i amb molta força per continuar aquesta pujada a la muntanya més difícil que t'ha tocat grimpar!Però faràs el cim!!! Un petó enorme princesa de la trena invisible! Ets un gran exemple de fortalesa per tots nosaltres que ens queixem per tonteries de les grosses! A veure si n'aprenem!!! Gotetes de força ànims pels pares, que s'ho mereixen tot!!!
ResponEliminaAbril,
ResponEliminaja sé que t'encantaria anar a escola el dilluns, tots els nens i nenes que t'estimen pensaran en tu i hi haurà una part de la il·lusió de l'Abril dins de cada motxilleta.
Estem contents de saber els resultats tan esperats de Philadèlphia i que les teves cèl.lules màgiques estiguin funcionanat bé! Ara t'enviem energia i més energia perquè les teves analítiques remuntin una mica cada dia!Vinga va, Abril!!
Ets una campiona, ja ho saps oi? digues al papa i la mama que també són increïbles! i l'Alba, ja fa bondat?
us estimem!
Guim, Bernat, David i Alba
Hem començat i ho hem fet sense tu. Un munt de sensacions em ballaven pel cap i per l’estomac aquest matí. Estava contenta, emocionada, nerviosa però també una mica trista i bastant enfadada. Ens hagués agradat tan, a tots els espinacs, veure’t arribar de la mà del teus pares i acompanyada per la teva germaneta Alba. I es que, trobo que és molt complicat tot plegat; ara ens diuen que ja estàs molt millor, que els bitxets ja no hi són però encara falta que et posis ben forta per poder seure al nostre costat, per poder jugar amb nosaltres, per poder estar a la classe, ... i jo penso... Quin mal et podem fer els companys de l’escola? Si només jugarem, riurem, cantarem, farem feines, excursions, ... doncs resulta que si Abril, ara, encara et podem fer més mal que bé. Per això et vull dir què has de fer per posar-te ben forta i valenta i així tornar ben aviat amb tots nosaltres. És ben fàcil, només has de menjar molta verdura i fruita, però molta, molta; això et donarà molta energia i farà que et posis ben valenta!!!! RES DE XUXES!!!! I la meva mama diu que llet de vaca tampoc, però... tan bona que és! Jo en bec i tampoc em passa res de res!!!!! Així que una mica també en pots beure, si t’agrada! Que et sembla, és ben fàcil oi??? Doncs vinga ENDAVANT! a posar-te forta, fortíssima i ha tornar ben aviat que ja et trobem massa a faltar!!! I preparat per rebre un munt d’abraçades i petons!!!!!!
ResponEliminaAaaahhh!!!! Et dic un secret!!! Ja no som Espinacs, ara som la classe de la Farigola!!!!! Som petites grans farigoles i cadascú de nosaltres fem una bona olor molt especial, TORNA JA!!! que tenim ganes de sentir la olor de LA FARIGOLA ABRIL!!!!
Preciosa!!! Això són bones notícies!!!! És clar que sí!!! Vinga, vingaaaaaaaaa!!!! Que cada dia hi som més a propet!!!
ResponEliminaSaps? Quan els tiets eren petits hi havia uns dibuixos animats on hi sortia un osset de peluix que es deia Winnie-the-Pooh. Era un osset molt bonic i molt intel·ligent... Saps què deia?
"A vegades, les coses més petites són les que més espai ocupen en el teu cor". I això mateix fas tu amb nosaltres... tan petita i tantes lliçons que ens dónes, tantíssima gent a qui robes el cor... segur que a les teves cèl·lules màgiques els passa el mateix i no et deixen mai mai mai ni mai!!! :-)
Muuuuuaaaaaaaa!!
la tieta de lluny
xxx