15 de desembre de 2016
Els dies d'hospital són llargs, pesats, avorrits... pensar que podria estar amb els meus companys, i jo a l'hospital. Esperant hores i hores amb una mascareta que, per xula que sigui, em fa passar molta calor. A més a més noto els nervis a flor de pell dels papes. Cada punció, cada analítica és com passar un important examen. I aquests nervis, sense voler, els papes me'ls transmeten i fan que jo estigui molt tensa.
Aquesta vegada només teníem analítica i visita però ens donaven algun resultat de Philadelphia de la medul.la que em van fer fa quinze dies. Els CARTS estan estables, cosa que és molt bona notícia. Ara bé, sembla que fa quinze dies volien sortir alguns limfos B dins la medul.la. Això, però, no vol dir que encara hi siguin perquè, en sang, no n'hi ha ni rastre!! Potser aquestes cèl.lules màgiques ja les han eliminat ... Això ens fa posar en alerta i continuar mirant,molt d'aprop, que no en surti cap. Ostres... esperem que els CARTS continuïn treballant de valent i no en quedi cap de limfos B... Portem ja sis mesos que em van transfondre aquella possió màgica que havia d'eliminar-los tots... Sis mesos ja és una data important, però cal sumar-ne molt més per assegurar-nos fer net del tot.
Ja ho veieu... la maleïda malaltia no ens deixa respirar ni un moment. Sempre hem d'estar amb nervis, tensió i en alerta..
Pel que fa la meva analítica s'ha recuperat molt bé. Esperem que això sigui molt bona senyal...
Al llarg de les més de cinc hores d'espera a l'hospital he tingut temps de fer moltes coses. Aquesta vegada l'hospital ja es respirava el Nadal. Un arbre molt bonic presidia la gran plaça . També he aprofitat per escriure un desig en un bonic mural de peixos que han fet els nens hospitalitzats. No us diré pas quin és aquest meu desig, però segur que tots vosaltres ja us el podeu imaginar...
El dia 29 em toca passar un altre examen. Esperem que es confirmi els resultats d'aquesta última analítica: Ni rastre de limfos B en sang. I sumem, així, quinze dies més!
I avui una petarrufa molt especial en una estrelleta que brilla amb molta força al cel. El Pol no va poder arribar a temps al tractament dels CARTS. Un gran lluitador. Des del cel segur que vetllarà per a tots els nens.
Abril
Doncs sí, preciosa, t'ha tocat ser tota una formigueta... què dic una formigueta, ets la reina de les formiguetes ja!!!! Però té mooooltes coses bones ser formigueta eeeh? I més quan al teu costat hi tens a tantíssimes persones que t'estimen amb bogeria i no deixen d'enviar-te bones energies!!! I què els desitjos de l'arbre i el mural màgic... un ocellet m'ha dit que ja han començat a fer efecte oi?? És clar, ja t'ho diu la tieta que els desitjos de les formiguetes com tu seeeeempre es compleixen!!! :-)
ResponEliminaMilions de petonets preciosa!!!!
La tieta de lluny
Xxx