Un any de camí de les meves cèl·lules T

8 de març de 2017

Avui, dia de la dona treballadora, fa un any que, amb aquella màquina enorme, em van treure unes quantes cèl.lules T i les van pujar a un avió rumb a Philadelphia. Quantes esperances posades en elles... quanta feina que els esperaven...

Un any després, qui ho havia de dir, m'han fet la punció dels nou mesos que les porto a dins meu. Aquelles cèl.lules que em van treure i les van alliçonar bé del que havien de fer dins del meu cos. Un exèrcit de cèl.lules T amb una única missió: destruir i carregar-se tots els limfòcits B. Siguin bons o dolents. I així ho estan fent, de moment. Esperem que continuïn amb ganes de donar guerra a tot aquell limfòcits B que vulgui treure el cap.

Així doncs, avui tocava punció amb biòpsia inclosa. Aquestes mostres que m'han tret ja han agafat el bitllet d'avió fins a Philadelphia. Allà uns doctors me l'analitzaran bé i miraran si els CARTS continuen aquí, al peu de canó.

Primer m'han ben untat de nata! Bé, d'una cremeta perquè no em senti tant de les punxades. Però amb els papes i amb les infermeres hem fet broma perquè m'han ben untat per tot el cos!!! Les punxadetes m'ho han fet en aquella sala de cine que hi entro amb la mama. Amb el xaropet que em fa venir la son i no em deixa acabar de veure la pel.lícula! M'he adormit ben tranquil.leta al costat de la mama i mirant un capítol de la Hello Kitty. Ara bé, quan m'he despertat... ha estat terrible. Mare meva... quin mal humor... només cridava i cridava. Només volia la mama i que ningú més s'acostés a mi! Al final la mama m'ha agafat a coll de la mateixa manera que em calmava quan estava tan malalta amb cinc mesos. És curiós com hi ha coses que sempre ens queden... la mateixa postura que la mama tantes vegades m'havia calmat a l'hospital... ara ha tornat a funcionar. Mica en mica m'he anat calmant fins que una voluntaris de l'hospital que molt bé em coneixen, m'han portat una cuineta al meu box i he muntat un restaurant de primera!

M'he hagut d'esperar un munt d'hores abans la doctora no m'ha pogut visitar. Tot i que ha sortit algun marcador alterat i en la pròxima analítica hauran de mirar detingudament alguna coseta, en general tot ha sortit bé. Analítica molt bé, 0 limfòcits B, mínima residual negativa (vol dir que no hi ha malaltia) però han tornat a sortir uns precursors de limfos B en medul·la. La meva doctora diu que vol parlar amb els doctors d'EEUU per a veure el què. I que no ens preocupem abans d'hora. Que de moment tot va bé. Però què voleu que us digui... no m'agrada que hi hagi aquests precursors voltant per aquí.... Potser els CARTS se'ls carregaran en uns dies o hores... però mira. Hi són i m'empipa. No podem respirar mai tranquils? I a sobre aquest altre paràmetre alterat... segurament per interferència de les gammes però... una cosa més a patir!!

Quinze dies i gammaglobulines, analítica i visita. I a esperar tenir els resultats de Philadelphia!!!

Aix aquesta espera.... En fi. Penso aprofitar al màxim aquests quinze dies! I més amb aquesta olor de primavera que ja sento...

Una petarrufa...

Abril