Fem un parèntesis

10 d’agost de 2017

Avui tocava revisió i gammaglobulines. Ja feia dies que estava de mal humor perquè no entenia per què havia de trencar la meva rutina de vacances per anar a l’hospital. Llevar-me d’hora!!! Si ja ni me’n recordo del què és!!! Aquestes vacances estic aprofitant per dormir el que mai havia dormit a la meva vida. I em sembla que si no fos per l’Alba, més dormiria!!! No sé per què abans no m’agradava... 

Doncs això, llevar-me d’hora, separar-me de l’Alba i passar-me el dia de mal humor a l’hospital. És entrar per la porta de l’hospital i enganxar-se sobre meu, com si fos una paparra, el monstre de la ràbia. I mira que sembla que ja hi hauria d’estar acostumada estar entre bates blanques i les boniques bates de les infermeres. Sembla que ja no m’hauria de fer res la visita de la doctora. Sembla que hauria d’acceptar les punxades al port-a-cath. Doncs no. Res d’això ho vull acceptar. És més. Em nego a que formi part de la meva rutina i per això el monstre de la ràbia pot més que jo i canvio totalment el caràcter. La mama diu que tinc caràcter però que sóc molt simpàtica dolça i mimosa. Doncs no ho sóc pas a l’hospital. I mira que tinc una doctora i unes infermeres que es desviuen per mi. Però jo no puc amb tot això. És superior a mi. Els avis em diuen que és normal. Que és perquè estic escarmentada de tantes i tantes coses que m’han fet. Jo no ho sé. Però la qüestió és que cada dia em costa més anar a l’hospital. Més ràbia em fa. Doncs no em queda res... diuen els papes... En fi. Doncs he hagut de passar-me el dia a l’hospital sí o sí. Podent estar a la piscina i jo m’he hagut de passar el dia asseguda a llit de l’hospital. Ara bé, al final m’ho he muntat prou bé. Els papes m’han portat un joc de cartes nou perquè pugui passar millor l’estona, m’he relaxat una estona pintant una mandala mentres escoltava música, hem fet cine amb la mama i hem mirat la pel.licula que tant m’agrada ara: Bella i la Bèstia!! Que resulta que després ha vingut el metge i se sabia trossos de la pel.lícula de memòria!! Això sí que m’ha semblat genial!! I tot això mentres esperàvem els resultats de l’analítica i em passaven la pre medicació i les gammaglobulines.

Els resultats de l’analítica han arribat i sembla ser que són bons. Ara bé, aquesta vegada no hem sabut si ja recupero del tot els limfocits B. La meva doctora està de vacances i no ens ho han dit. En fi, com diuen els papes, no cal atabalar-nos-hi perquè si és que els recupero i, per tant, perdo del tot els carts, tampoc hi faran res... Així doncs a esperar l’analítica del mes vinent que, a més a més, m’hi va una aspiració de mèdul.la de regal!! Ufff! Llavors sí que estaré de mal humor...

Sort que quan he arribat a casa m’esperava l’abraçada de l’Alba. Ostres... I com m’ha trobat a faltar... I jo també a ella!! Només veure’m no ha tingut ni ulls per la mama. Només m’abraçava, em tocava el lloc de la punxada i m’hi feia petons. Ai l’Alba... Juguem tant aquest estiu... que quan comencem l’escola... Uff que em trobarà a faltar!!!

Així doncs, ja cal que aprofiti els dies que em queden perquè el setembre ja està traient el nas. Però a mi encara em queden moltes coses a fer!!

Una petarrufa,

Abril